L’anarquisme a Tarragona

Dijous 3 de juliol, la Sala d’Actes de l’Ajuntment de Tarragona acollirà la presentació del llibre “L’anarquisme a Tarragona (1917-1924. Formós Plaja i Carme Paredes” d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez, publicat pel Centre d’Estudis Socials Guillem Oliver. En només mig any, hem conegut l’Alomà i ara les de Formós Plaja i Carme Paredes, tres noms claus per entendre una part de la nostra història, de Tarragona i de l’anarquisme a la ciutat. Són pocs noms i molt desconeguts (Formós Plaja és segurament el més destacat i conegut però fins ara no se’l relacionava amb Tarragona com fa aquest llibre) que obren noves perspectives en què cal incidir per conèixer les alternatives socials que van lluitar i algunes de les que van triomfar uns anys enrere. Hi serem, és clar.

El Cercle d’Estudis
Històrics i Socials Guillem Oliver, amb el número 15 de la col·lecció, edita el
llibre “L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes”,
d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez.

La
presentació anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora
d’història contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte se celebrarà el
dijous dia 3 de juliol a les 20 hores, a la sala d’actes de l’Ajuntament de
Tarragona.

El
llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a Tarragona, no només mitjançant
l’organització sindical de la CNT, sinó també des de l’àmbit cultural amb la
creació de grups de teatre, corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi
de l’esperanto, les escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i
la prostitució, etc.

En
aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i Carme Paredes desenvoluparà
una gran activitat entre 1918 i 1923 editant diferents periòdics com Acracia,
Fructidor i Los Galeotes, així com els fulletons que els acompanyaven,
publicacions que des de Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la
resta de l’Estat, però també a la que . Tot plegat amb una funció educadora: el
sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores econòmiques
sinó també per a desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures
dels homes i dones de les classes populars.

En el
número 14 de la Rambla de Castelar, l’actual Baixada del Toro, Formós Plaja i
Carme Paredes crearan la impremta Gutenberg i rebran l’encàrrec per part de la
Federació Anarquista de Barcelona d’editar mig milió d’opuscles, clàssics de
l’anarquisme internacional, repartits entre títols com Contestación a una
creyente, de Sebastien Faure; Entre Campesinos i En tiempo de elecciones, d’E.
Malatesta; La política de la Internacional, de M. Bakunin; Un año de dictadura
proletaria en Rusia, de H. Roland Holst; La peste religiosa, de J. Most; El
derecho a la salud, y El sindicalismo, d’A. Lorenzo o Teoría del préstamo
usurario, de Blanqui, entre d’altres. La distribució arribava a tot l’àmbit
geogràfic de llengua castellana.

Des de Tarragona,
entre el carrer Sant Domènec i el carrer Rebolledo, Formós Plaja i Carme
Paredes, a més de veure créixer als seus fills Acràcia, Germinal i Camèlia,
continuaran treballant per a la divulgació internacional de l’ideari
anarquista, fins a l’any 1924, quan la repressió d’inicis de la Dictadura de
Primo de Rivera els farà marxar cap a Barcelona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *