El #25N es va visualitzar la Catalunya intel·ligent
Deixa un comentariQuan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Kostantinos Kavafis / Lluís Llach (Viatge a Ítaca)
Diumenge al vespre, sóc a casa, a Taradell, comarca d’Osona. Avui, hi ha hagut unes eleccions, unes eleccions tan històriques com qualsevol de les eleccions que hi ha arreu del món i que consoliden els sistemes democràtics liberals que imperen en aquests temps d’ara.
Diumenge al vespre, són les vuit i TV3 presenta el sondeig a peu d’urna. I comença un espectacle indigne de qualsevol regim parlamentari. Si un es fa el fatxenda, el del costat encara més, l’altre s’hi baralla i fins i tot els moderadors se senten atacats. Fa pena de veure com cadascun d’ells llegeix els resultats des del seu propi melic, aliens al món, incapaços de percebre el missatge en la seva globalitat, demostrant de nou que no som davant d’unes eleccions històriques, sinó d’unes eleccions histriòniques, on hi ha més de vedettisme que de carrega política real.
La nit avança i les tendències es consoliden. Tot i l’alta participació, l’abstenció torna a guanyar unes eleccions. Ho dic i ho repetiré fins a l’extenuació, la democràcia, per a ser veritablement representativa, ha de fer trempar a tots els ciutadans cridats a les urnes. Malgrat tot, cal celebrar l’increment de representativitat d’aquest Parlament en relació al que vam escollir ara fa un parell d’anys.
Dit això, em trec el barret davant d’una Catalunya rica i plena, d’un poble ferm i d’idees clares, d’un poble capaç de dir que vol avançar nacionalment, que vol anar cap a Ítaca, però que ho vol fer col·lectivament, sense líders carismàtics, ni “governs dels millors”.
El missatge de Convergència i Unió ha guanyat clarament aquestes eleccions. I dic el missatge, que no el partit.
Els homes de l’Artur s’havien fixat un llistó massa alt. Personalment crec que van ser incapaços de llegir correctament la pluralitat d’una societat que no només va sortir al carrer l’11S, sinó que va encerclar el Parlament i que surt, dia si i dia també, en defensa de l’Estat del Benestar i els seus dos grans pilars: la Sanitat i l’Educació.
En aquestes eleccions, Esquerra Republicana ha esdevingut el partit centrat, la opció d’ordre, el col·lectiu que ha disparat més els seus suports i que s’ha ubicat en una segona posició de l’arc parlamentari que somniaven des dels temps del sis ales i que, finalment, els ha arribat. Crec que l’aparició de les CUP en escena ha fet molt en favor de la centralitat d’Esquerra.
El missatge Popular no ha quallat, la malfiança davant dels fills d’en Rajoy, ha dinamitat l’estratègia de la por i la seva marginalitat – el primer partit de l’Estat és la quarta força a Catalunya! – és evident.
Fins i tot el desdibuixat Partit dels Socialistes d’en Pere Navarro els ha passat la mà per la cara: I els l’ha passada en el moment més baix de la seva història, just quan ha perdut el suport de molts maragallistes que, en part – si més no en el meu entorn -, han optat per l’Esquerra d’en Jonqueras, amatents als moviments de l’Ernest, en Carod i en Raul Romeva.
La Solidaritat per la Independència d’en López Tena i l’Uriel no ha estat capaç de veure la pinça que estaven fent la CiU independentista i l’Esquerra més centrada i han rebut una patacada històrica. Suposo que ja s’ho deuen estar mirant i deuen pensar que havien d’haver fet cas a un Jan Laporta que ja se les veia venir i que va recomanar el vot per les forces suara esmentades.
Ciutadans ha assolit ser la veu de l’espanyolisme i, sense voler-ho, ha fet un gran favor a les CUP. Les CUP, l’aire fresc, popular, la veu del carrer, la que diu quan li ha costat la campanya, tindrà grup propi. I el tindrà gràcies a l’increment de Ciutadans. Un increment que els ha deixat el Grup Mixte per ells solets: un bon altaveu que va faltar als Solidaris d’en Tena i l’Uriel.
I, finalment, Iniciativa ha consolidat posicions i ha esdevingut, juntament amb Esquerra, Ciutadans i les CUP, una de les vencedores d’aquesta jornada..
I de la consulta sobiranista que en queda? Doncs en queda un 79% dels diputats del nou Parlament (inclosos els del PSC, o un 64%, si els deixem fora i comencem a fer via cap a Ítaca, plegats, amb pedagogia i sentit comú.
Comencem el viatge cap a Ítaca, tots plegats, doncs?
2,075.000 vots exigeixen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
que unes eleccions amb CiU tocada per les retallades
necessàries per exigències de la Unió Europea
ber ajustar el deuter públic i l’economia davant la crisi
amb restriccions imposades en la seva major
part des de Madrid.
i de la participació a favor dels mitjans d’alienació mental.
A països amb més tradició democràtica
i de llistes obertes calen molts recurs financers
per donar-se a conèixer al gran públic com EUA
la participació és molt més baixa.
A no ser com s’obligue a votar com a Bélgica
per a que les èlits d’alliberament nacional flamenques
ho tingueren més cru davant el valons
i els mitjans d’alinació belgues.