Prendre la paraula

jordimartifont

10 de març de 2008
4 comentaris

Lo riu encara és vida, no als transvasaments

Les Eleccions espanyoles han deixat un regust de pols en el meu paladar. Pols d’assistir el debat de qui la deia més grossa i qui regalava més cabassos d’euros, qui repartia més xecs entre l’electorat o qui donava més aigua entre els que es pensava que el votarien.

L’aigua ha entrat en campanaya com ja havia passat en altres ocasions, però aquest cop ho ha fet enmig d’una realitat que fa mal de veure i més encara de dir.
Mentre el PP oferia aigua a Alacant i a Múrcia per tal que l’economia de l’urbanisme del totxo de secà no s’aturi, el PSC-PSOE defensava la seva oposició a enviar aigua de l’Ebre a Barcelona i CiU deia que ells diuen i diran que no al transvasament.
Els primers no tenen nom i deixem-los de banda, perquè la colla d’atracadors de la paraula del Rajoy i companyia són ja, només, un apèndix de la dreta extrema que comanden Losantos i companyia; i a l’extrema dreta, ni aigua, i a la dreta extrema, tampoc.
Els segons deien el que deien mentre venien l’aigua dels pous de Tarragona a Barcelona, aigua que no necessiten perquè ja els arriba la del minitransvasament; és a dir que l’aigua sobrera d’una zona deficitària (qui ho entengui que m’ho expliqui) se n’anirà cap a la capital de Catalunya perquè el dèficit ja l’apaga la canonada que xucla de l’Ebre.
I dels tercers, de la colla del xenòfob Duran i del neoliberal Mas, què us en diré? Que si algú en aquest país no té vergonya segur que és dirigent de Convergència… o d’Unió. Els primers defensors del transvasament han hagut de tocar terra després que el país els digués que per allí no passava, però continuen veient les mateixes solucions d’abans a un problema complex com el de l’aigua, transvasar (del Roine) i folrar-se.
 Haurem de tornar a comprar pintura blava, tornar a polir els arguments de sempre, tornar a acumular paquets de sal, treure la pols a xiulets, esprais, ordinadors i paperam divers… per tornar a dir-los el mateix de sempre. I és que Raimon tenia raó: “Quan penses que s’acaba, torna a començar”.

  1. Jo, ja fa dies que practico la gimnàstica, després de sentir un altre cop les animalades de tornar a ancetar la guerra de l’aigua.
    Això dels pous de TGN és la risa, mentrestant los teòrics antis (ERC i ICV) van dissimulant. fiu fiu….que passo ràpid deuen pensar.
    Encara tinc algun paquet de sal al rebost aguardat, espero que aquesta vegada lo Mallol aquell no m’amenaço de passar-me lo ribot…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!