Prendre la paraula

Pere Bueno és un dels treballadors de Som Ràdio que va decidir continuar fent ràdio en català a les Illes malgrat el tancament de l’emissora per part dels ultres del PP. Van contestar al tancament fent Som i Serem Ràdio (http://www.somiseremradio.cat/

Infectació: Som i serem ràdio, quan la creativitat de la resposta supera la mediocritat de l’agressió

Pere Bueno, extreballador de Somràdio

L’any 2000 el Govern balear va endegar Somràdio, una radiofórmula en la nostra llengua pensada per promocionar la música que es fa des de les Illes Balears i la música en català. Emetia les 24 hores una selecció musical de qualitat, amb una proporció considerable de música de les Illes Balears. A més, cada hora passava un breu informatiu i una agenda que posava en valor l’oferta cultural. L’emissora va arribar a tenir 20.000 oients.

Quan l’ala més dretana del PP va arribar al Govern l’any 2003, aquest format de ràdio no interessava als gestors de la Conselleria de Cultura. El novembre de 2003 el conseller Francisco Fiol va anunciar el tancament de Somràdio. Dues excuses: el Govern s’estalviava 151.00 euros anuals (comparau-los amb els 6 milions d’euros que costava mantenir un equip ciclista) i es tractava d’una ràdio “il·legal” i “il·legalitzable”. No havien previst que allò que és il·legal és incomplir la Llei de normalització, que obliga els poders públics a promocionar el català als mitjans de comunicació i prohibeix explícitament fer passes enrere en el procés de normalització lingüística. A més, l’actuació implicava deixar sense feina més de deu persones, i això no va preocupar en cap moment l’executiu autonòmic.

La resposta fou unànime: la plantilla, el col·lectiu de músics, els sindicats, els promotors musicals, l’oposició política, una munió de col·lectius, organitzacions i associacions i més de tres mil signatures es varen oposar al tancament. La plataforma Som i Serem Ràdio tot d’una va obrir una pàgina web per difondre el manifest de rebuig i recollir suports i va organitzar activitats per recollir fons per a la causa.

Moltes de les actuacions contra la llengua i la cultura catalanes que va prendre el Govern de Jaume Matas varen tenir una resposta semblant. Però la novetat de la contestació de Som i Serem Ràdio rau en tres factors: l’organització, la continuïtat en el temps i la recerca d’incentius per continuar la lluita. Entre les accions que ha fet, cal destacar un disc en què participaren 15 artistes i conjunts, els festivals i concerts, la recollida de signatures, l’edició d’una camiseta amb un dibuix de Maria del Mar Bonet… Tanmateix, l’espurna que l’ha mantinguda viva ha estat que va decidir, des del principi, fer una passa més i actuar com a contrapoder: l’objectiu, més enllà de criticar el tancament de la ràdio, ha estat sempre tornar a posar l’emissora en funcionament.

La plataforma no ha afluixat. I ho ha aconseguit: finalment, i aprofitant que (de moment) Internet no està subjecta a la legislació que dicten enemics de la nostra llengua, a mitjans del 2006 les emissions de Somràdio es varen reprendre a la xarxa, gràcies a la feina de desenes de voluntaris. Actualment, SiS Ràdio (http://www.sisradio.cat) té una salut de ferro. El projecte supera la intenció de tornar a posar en marxa una radiofórmula musical, i ofereix una graella de programació completa. Que sigui una ràdio digital té avantatges com ara que es pot disposar de tota la programació a la carta. A més, la portada de la web funciona com un portal de notícies relacionades amb la música i la cultura.

La lluita i l’exemple de SiS Ràdio mereixen un homenatge. Escoltau-la: http://www.sisradio.cat. Hi passareu gust.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!