Prendre la paraula

Abel Caldera, CUP Berga

La infectació està de moda. Però no es tracta d’una moda passatgera, sinó de l’expressió d’una realitat concreta i que cada dia creix més. Sense referir-s’hi amb el nom d’infectació, des de molts col·lectius es parla i es practica aquesta dinàmica d’interrelació més enllà dels esquemes rígids heretats no tant de les ideologies del segle XIX com de la història del segle XX. Tot i així, moltes vegades hi ha una tendència massa acusada a parlar-ne en termes de bon rotllo i no d’anàlisi concret d’allò que ha canviat. I, que consti, el bon rotllo és sempre molt important, però poc es pot construir si només hi ha bon rotllo i hi manca reflexió.
Quan em pregunten com em defineixo ideològicament acostumo a dir que sóc marxista. Crec poc apropiat dir-me comunista perquè és un terme poc precís. Comunista o socialista són conceptes que permetien posicionar-se davant d’unes realitats concretes de fa molts i molts anys, però avui en dia és important tornar als orígens ideològics per a fer-ne una relectura crítica. Parlo de marxisme perquè és la ideologia amb la qual més m’ubico i per tant en puc parlar amb més coneixement, però aquesta reflexió segurament també és aplicable a l’anarquisme. L’edifici polític-institucional de finals del segle XIX poc té a veure amb l’actualitat, per tant és obvi que cal replantejar posicionaments sobre la participació en la lluita institucional o perspectives com la dictadura del proletariat, fetes per donar resposta a una cojuntura que ja no existeix. I això és el que anem fent, d’una forma més o menys reflexionada o instintiva.
A banda, hi ha tota la qüestió de les tradicions ideològiques. No hi ha res de dolent en tenir una pròpia tradició ideològica, ni és incompatible amb treballar colze a colze amb gent que en té una de diferent, ja que el que cal és analitzar el present i presentar propostes de futur, i no entrar al debat sobre el passat, que si bé sempre és útil per extreure’n ensenyances, quan es posa en primer terme no deixa de ser un element objectivament reaccionari.

Baixant a allò concret, segurament quan fa molts anys els del casal independentista de Berga ens imaginàvem la futura CUP, teníem una perspectiva força diferent de com ha acabat essent. Se’m faria difícil definir el que ha acabat essent la CUP de Berga, però una cosa sí que és evident: no ha esdevingut la cobertura legal per a muntar una candidatura del casal. Posar-nos a treballar gent diversa, del casal independentista i de l’ateneu llibertari, juntament amb molta altra gent amb inquietuds a priori més sectorialitzades, ens ha enriquit moltíssim, especialment en dos aspectes. El primer és que en no donar res per sabut, ens hem acostumat a fer el saludable exercici d’explicar i analitzar les coses netejant-les al màxim d’apriorisme. El segon és que allò que ha aportat tothom ens ha permès ampliar la manera de veure les coses. En definitiva, una forma sana d’infecció.