Prendre la paraula
jordimartifont
El 14 de febrer, s’ha convocat una vaga general a l’educació a Catalunya per tal que no tiri endavant la Llei d’Educació Catalana (LEC). La convocatòria inclou tots els sindicats de docents i tots els d’alumnes. I per això mateix, fa setmanes que el conseller d’Educació Maragall va de bòlid per aturar-la.
És aquesta una llei que continua la línia de privatitzacions i desmuntatge de l’estat del benestar que tan bé ha fet el tripartit postCiU. No s’hi utilitza la paraula “privatització” perquè entre totes i tots hem aconseguit que passi a tenir un sentit negatiu però sí que les relacions entre escola i empresa hi creixen, amb direccions allunyades de la docència i molt més poder de decisió que l’actual i desregularitzacions de les condicions de part del professorat a través de fundacions externes (tipus Pere Tarrés, per exemple).
El camí que marca la llei és ben clar i no va cap a Finlàndia (model mediàtic d’execel·lència) sinó cap a la Gran Bretanya, on pot haver-hi, per exemple, instituts amb mòduls educatius de nutrició particitats per empreses com McDonalds, les quals a banda de dotar econòmicament els centres i participar en la seva gestió es renten la cara i es doten de mà d’obra barata directament des de l’escola.
Per una llei que asseguri un mínim del 5,4% del PIB dedicat a educació (que és la mitjana dels països de l’OCDE), allunyat del 2,1% actual a Catalunya; contra l’externalització de serveis (des d’aules d’acollida i obertes fins a les mateixes direccions); per un ensenyament públic i de qualitat no sotmès a les normes del mercat; per una educació que no passi per la productivitat, que redueixi el màxim permès d’alumnes per classe a 25 i millori la dotació dels centres a tots els nivells; per la desaparició dels concerts amb les escoles privades i que aquestes es vagin incorporant paulatinament a la xarxa pública…
…El 14, cal sortir al carrer per no fer cap a la Gran Bretanya i encarar el camí finlandès… i anar molt més enllà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I pels drets dels treballadors pringats de l’escola concertada, no?: 24 hores lectives a secundària i sou inferior versus 18 hores (que en moltíssims casos no es fan)… La concertada és el gran xollo de l’administració: amb molt pocs recursos cobreix l’obligació d’escolarització de l’estat.
A veure di algun dia els sindicats defensen els drets dels treballadors: o és que no defensen mai els treballadors de les empreses privades? Amb diner públic, sí, però amb molts pocs recursos que reverteixen en treballadors en precari: molt precari…
Els professors fan vaga? sempre en fan, home! El tutor del meu fill m’ha dit que no en fa: no li paga la pena perquè demà només té una hora de classe… No porto els meus fiills a la concertada, per convicció, però ja començo a estar fart dels funcionaris consentits: si aquests ens han d’educar els fills… els que no volen que els "revisin la feina" perquè els fa por que esbrinin com treballen… La cosa no funciona i cadascú ha d’assumir les respinsabilitats: si el barça no funciona la culpa també és dels jugadors i no només del president. Una mica d’autocrítica o no avançarem!
Mentre els treballadors de l’ensenyament us baralleu, no s’afronta el veritable problema de l’edusció, especialemtn la secundària: la falta de vocació pedagògica dels professors. En el millor dels casos, als llicenciats els interessa allò que han estudiat; a molt pocs els interessa el món de l’ensenyament.
Per tant, el que volen és treballar poc i de qualsevol manera. L’ensenyament va malament i ells sempre busquen la culpa fora: que si els alumnes són més dolents, que si les famílies no ajuden, que si no s’inverteixen prous diners… Va home, va. La realitat és la que és: als professros no els agrada ensenyar, es veu de lluny.
Privatitzar la gestió (assumint els costos l’estat) fa que es rendeixi més. Ens agradi o no. El funcionari d’ensenyament tendeix al qui dia passa any empeny: els primers que no practiquen la tant esmentada cultura de l’esforç són els professors. Ah! i per cert, tampoc no tenen massa aguditzada la comprensió lectora, si no no s’explica que amb motiu de la vaga de demà diguin el que diuen. En el fons és una vaga d’interessos sindicals, de protagonisme de la USTEC…i que els altres egueixen acríticament peru`q ho ha manat l’amo…l’amo dels sindicats…