Prendre la paraula

I tot perquè aquest senyor és una institució que va posar Franco per “modernitzar” Espanya i fer compatible aquest estat amb la resta dels que té al voltant. Compatible vol dir modern, seguint els cànons que marca el poder econòmic multinacional, que és qui mana ara i als setanta. El cert és que l’invent els ha sortit molt bé. Malgrat el nostre rebuig total, hi ha una bona part de persones als Països Catalans i a la resta de nacions de l’estat que estan contentes de ser súbdites i de tenir un home coronat damunt seu, a qui pagar la vida per viure-la… a cos de rei. Un home que té com a únic mèrit ser fill d’un altre rei que no va regnar perquè un cop vam ser sobirans (és a dir, un cop vam decidir) els vam dir que ja podien agafar l’andante i tirar milles, que de xupòpters i de dropos ja en teníem prou per aguantar-ne uns de luxe que, a més, sempre s’han arrenglerat amb els sectors més immobilistes del nostre país. I ara em direu que el rei ‘campechano’ és socialista… i jo papa de Roma. Si de cas, diguem que les maneres de la dreta dura del PP no li agraden i prefereix la ‘gauche divine’ o amb ‘talante’ del PSOE.            Ja no parlo de política exterior, perquè aleshores n’hi ha per posar-se a plorar. Aquest rei d’Espanya que va posar un dictador, ara gosa dir en veu alta a un a qui va posar la majoria de la gent del seu país que calli. La frase, a pesar que de Chávez caldrà parlar-ne en un article a banda i no precisament malament en el sentit que ho fan dels mitjans del règim, és una bona mostra del que aquest dropo integral és capaç de fer perquè no surti a la llum pública la seva implicació directa en el cop d’Estat de Veneçuela, la seva implicació directa o la seva nul·litat total en qualsevol assumpte que no tingui a veure amb els genitals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!