‘La independència de la nostra terra no ens fa por’

El 1919, a l?Ateneo de Madrid es va poder sentir la veu de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, un dels líders més estimats que ha tingut mai el moviment obrer català, de la primera meitat del segle XX, és a dir de la CNT.

El text del discurs és un dels més clarividents que des de Catalunya s?han pronunciat mai a Madrid, inclòs el que Montilla ha fet aquests darrers dies, és clar. Seguí hi atacava un cert regionalisme català que es disfressava de nacionalisme per fer por a Madrid i mantenir ahora el seu domini de classe: "A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista?. Seguí traçava una línia de separació amb  quests senyors dient que ?Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per a defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català?. El dirigent cenetista sabia que ?aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa?. Perquè aquest redreçament sempre ha anat lligat al redreçament social, un i altre indestriables als Països Catalans, malgrat els qui es volen pintar de neutres i blasmen els qui mai ens ho diem.

            L?anarcosindicalista deia que ?si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional? i acabava afirmant el que seria i és un dels raonaments més ferms i lúcids de lluita llibertària independentsita que ha sortit mai de la classe obrera catalana: ?En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por?.

            I així estem. Us sona?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *