Prendre la paraula

jordimartifont

22 d'octubre de 2007
2 comentaris

‘La Xava’, l’altra realitat

"La xava" de Juli Vallmitjana és una d’aquelles lectures pendents que no es podia fer fàcilment fins que Edicions 1984 en va treure una versió editada per Enric Casasses al 2003.

L?obra és un autèntic plaer per als sentits dels qui busquem en la llengua molt més que un vocabulari estàndard correctament utilitzat; un plaer per als qui busquem en la novel·lística alguna cosa més que una història ben construïda i clarament explicada; i un plaer per als qui busquem en el rerefons de l?obra alguna cosa més que el regust a refregit de ?l?art pour l?art? alhora que fugim del pamflet i del ?realisme socialista?.

"La xava" és una obra escrita en ple modernisme per un autor, Juli Vallmitjana, que es va entestar a situar les seves obres entre els més pobres, retratar-hi el món de la delinqüència, de la pobresa, dels gitanos i de les sexualitats no majoritàries en un moment en què el ruralisme, els conflictes generacionals burgesos i els paradisos llunyans omplien les pàgines de llibres i revistes, en un moment en què els fills dels burgesos jugaven a fer d?artistes ?amb gran encert, cal dir-ho- i sabien sempre, com deia el personatge de Rusiñol, qui els pagava el marbre. De Vallmitjana només en coneixíem el llenguatge recollit en el "Diccionari de la delinqüència" de l’Editorial Paraula Viva, però ara tenim també el recull de contes "De la raça que es perd" i el seu teatre complet, publicats també a 1984, i "Sota Montjuïc", a Arola Editors. Obres totes elles que contenen el pecat d?unes estructures argumentals certament esfilagarsades, criticades en el seu moment per deficients però que llegides avui sonen estranyament modernes.

El que conta "La xava" és el que ni aleshores, ni durant la resta del segle XX, ni ara mateix els literats catalans han posat damunt del paper, el món de la pobresa absoluta, de la marginació, el més fosc que es pugui imaginar i el més fosc que hi ha, perquè Vallmitjana pouava en una part de realitat que no es mostrava però que existia… i encara avui existeix encara que gairebé ningú la mostri i menys encara en faci obra d?art.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!