Prendre la paraula

jordimartifont

19 de setembre de 2007
0 comentaris

Josep Llunas. Discurs d’obertura del primer Certamen Socialista de Reus del 1885

Diumenge 12 de juliol del 1885, es va celebrar al Teatre Pincipal de Reus el I Certamen Socialista, organizat per la Federación de Trabajadores de la Región Española, la secció de l’AIT a l’Estat espanyol.

Llunas hi va llegir aquest interessantíssim discurs, en què exposa part de les seves idees estètiques, allò que amb el temps en dirà la literatura obrerista.

Discurs d’obertura del Primer Certamen Socialista de Reus

 

Companys,

Lo principal motiu de celebrar aquest Certamen es pe’l desitj de que ‘s tracti la cuestió social dintre lo terreno noble en que solen efectuarse las festas científicas, artísticas y literarias. Aquesta cuestió, la social, no perteneix á una classe, no perteneix á un partit, ni tampoch es lo problema de un poble, provincia, ni nació; no tal: es un problema que afecta á tota la humanitat.

        La cuestió social entranya infinitat de problemas de difícil solució para las organisacions que ‘existeixen, producto de las necesitats las unas, de la explotació y despotisme altres, y moltas, fillas de las preocupacions; per los obstacles que totas ellas posan á las ideas basadas en la rahó y la justicia, es á dir, en las ideas que tendeixen á destruhir la explotació del home per l’ home en las sevas diferentas manifestacions.

        Per lo tant la classe obrera, que resulta la mes perjudicada en la actual organisació de la societat, es la mes interesada en que aquets problemas se tractin, ja en lo terreno científich, ja en lo terreno práctich. En lo científich, perque tothom conegui las causas que produeixen aquest malestar que sentim y en la práctica, per’adoptar los medis que la ciencia y la filosofía aconsellin, á fí de combatre lo injust y establir la societat sobre los principis de la igualtat, la fraternitat y la justicia.

        Per lo tant, comprenent que la instrucció es lo principal agent que’ns ha de conduhir á tal resultat, lo Centro de Amichs va oferir al Certamen del Centro de Lectura un premi, tant pera donar una prova de solidaritat y companyerisme á dita corporació, com pera que pogués produhirse y eixir á llum un treball relatiu á la cuestió social.

        Lo no haberse adjudicat aquell premi, ha motivat aquest Certamen, y heus’aquí que si no vam tenir lo goig de lograr nostre intent, cap mica interessat, podém avuy per aquet medi satisfer abundantment nostres desitjos fent que se’n produeixin varios de traballs encaminats á remoure la palpitant cuestió justament titulada social.

        Per’aquest motiu, per lo resultat del Certamen que aném á celebrar, debém estar agrahits al Jurat del Certamen darrerament organisat per lo Centro de Lectura. Nosaltres, que sentím amor per una idea gran, nos faltava un motiu per mostrar aquest amor, pera servir á ‘n aquesta idea en una forma brillant y nova: Lo Jurat del Centro de Lectura nos va proporcionar la ocasió; donchs siga en bona hora.

        De un premi que nosaltres oferiam en un principi, n’han eixit 16 premis. De un traball que desitjavam en favor de la classe obrera y de las sevas aspiracions, n’han resultat diferents traballs, ab los cuals compondrán tot un llibre; un llibre que viurá més que nosaltres; y al mateix temps ha resultat un acte com lo present, al cual han pres part los obrers estudiosos de varias nacions. ¡Sia en bona hora!

        Hi ha necessitat de estudiar la cuestió social, la situació del obrer, y nosaltres venim á ajudarhi.

        Una figura eminent dels nostres dias que per ningú pot ser suspitosa sobre aquest punt, en Castelar ho ha consignat en aquestos termes:

«Fuerza es decirlo: no existe ya el esclavo sujeto á la voluntad de su señor; ni el siervo pegado como el pólipo á la dura roca do naciera; pero existe el jornalero, acosado por las exigencias del capital, y desposeido de todo linaje de derechos».

Aquestos drets, aquest llinatje de drets que n’estém desposehits com molt bé diu en Castelar, volém conquistarlos. Nos pertanyen y no hi renunciém. Para lograrlos farém tota mena de sacrificis, tota mena d’esforsos, procurant ab nostre procediment conquistar simpatías, pero sense contradirnos may, sense faltar á la llógica á que obliga la nostra propaganda de ara y de sempre.

Avuy venim á pendre estada dels certamens com avans l’habiam presa del principi d’Associació y del terreno de la prempsa. Allí com aquí venim á fer propaganda de lo que creyém just y llógich.

L’obrer té necessitat de cuidar ja un tant la forma de las sevas manifestacions y té de servirse dels millors medis que la observació li aconselli.

La gran y noble causa del obrer té necessitat de fer naixe algo precís, indispensable á tota idea; té de fer naixe una literatura y un art propis; que li serveixin com medi actiu de expressió y de propaganda, que acrediti lo valer dels puntals en que funda los seus principis.

Avuy veyém ben clar una cosa que ‘ns ha de moure á instruirnos y á crear en aquells dos conceptes: en art y en literatura.

Aquesta en mans de la gent que ja nomes creu en lo tant per cent busca incentiu para’l lector, escribint en una forma oposada á la usada trenta ó cuaranta anys enrera. Avans tot era bó cuan estava posat en térmes poétichs, ampulosos y falsos, cuan s’enganyava la imaginació y l’enteniment del lector ab lo género denominat romanticisme. Avuy tot ha cambiat; Alfons Daudet, Emilio Zolá y cent d’altres, revolucionan lo mon literari ab lo nou género denominat realista o naturalista, que s’acontenta per ara pintant un sol tipo ó tot lo mes dos ó tres carácters ab tota la seva vulgaritat, ab tots sos defectes: son anatomías literarias que pretenen esta rublertas de fisiología y en ellas se procura que lo lector se penetri de la observació fins á un extrém repulsíu més de quatre vegadas.

En bellas arts passa algo consemblant, ab las escolas totas, novas y vellas. Las unas académicas, plenas de rebuscament y cosas galvanisadas; las altras frívolas, per no dir tontas. La literatura y l’art faltadas de un motiu gran, interessant y noble á qui servir; no més s’entretenen en la cuestió de manera, en la forma d’executar, semblantse no poch á ‘n aquestas senyoras cap?ficadas en las tonterías de la moda que las porta á ser perdurables maniquins que caminan per plassas, carrers y passeigs sense tenir mes objecte que exhibir lo luxo y la moda del dia.

No volém entrar en si lo género de la literatura y de las arts d’avuy es un progrés sobre lo de ahir, nosaltres prenentho per lo costat que’ns interessa hi veyém ben marcada una tendencia revolucionaria molt lloable, pero considerém que’s ressent de la falta de objecte que fassi al autor moure la ploma ó lo pinzell á la vegada que mogui tota la seva convicció de home de idea y de artista, que sol ser lo que porta á produhir las grans creacions. Veyeu, sino, com va neixe lo mes famós llibre de la literatura castellana, D. Quijote, al escalf de un sentiment repulsiu envers los llibres de caballería; no fou pas escrit per pur passatemps. Recordéu l’origen y circunstancias que concorren en la composició del himne La Marsellesa y en cent altres grans creacions y sempre hi trobaréu aquestos dos factors: la passió ó’l sentiment del home productor al servey de un ideal.

La historia de Grecia també está plena de datos que al mateix temps, que son verdadera defensa de la forma federativa, tenen forsa y valor pera enrobustir la idea que exposém.

Avuy las exposicions artísticas, sigan á París, Nova? York, Roma, Madrit ó Barcelona ó ja’s celebrin en poblacions de ordre molt secundari, no ofereixen cap interés per lo que expressan las obras que hi concorran. Lo seu atractiu se condensa en la bona execació y prou. Ni los artistas pensan, ni deuhen pensar gens los que’ls hi compran las sevas produccions.

    La classe mitja ja no té ideals, al menos positius.

    -¿No podém creure donchs que la classe dominant camina cap á la seva decadencia? ¿No podém creure que va acabant la seva missió?

Sí; un fet palpable nos ho indica. Hem convingut que’ls artistas no senten l’alé de nova inspiració, que están rebaixats de nivell, pero hem de senyalar algunas excepcions, casualment en favor nostre. A Fransa se distingia, no fá molts anys, un pintor per la originalitat de las sevas obras, tant en la manera de sentir l’art y d’executarlo com en la manera de expressar las ideas. Armá una verdadera revolució. Significaba per la pintura com un ateo que se atrevís devant á tot un mon creyent y deista á negar ab demostracions la existencia de Deu y afirmar en cambi una idea ó un pensament nou.

Aquest artista célebre fou Courbet y Courbet era proletari y socialista. En la última exposició celebrada á Zuric (Suissa), cridava la atenció per demunt de totas las demés obras exposadas, un relléu de grans proporcions, representant las Víctimas del Traball. Alló en art es un impossible realisat, y se separa de lo comú tal com la llum se diferencia de las tenebras. L’autor d’aquella escultura es un artista notable, Vicens Vela, y també aquest Vela es socialista y per aquella gran obra va inspirarse en la situació de la classe obrera. Altre autor, tal vegada lo mateix Vela ab las cualitats d’artista que’l distingeixen, no hauria portat tan felisment á terme la seva obra si no tingués la seva conciencia d’home retrempada per los sentiments d’emancipació social.

Decididament una classe com la nostra, ab ideals y aspiracions pot proporcionar á tot un mon de artistas, y literats, motius abundants pera llahir son ingeni, pera eternisar lo seu nom y las sevas obras, soterrant pera sempre la organisació caduca actual, del mateix modo que Cervantes acabá ab tota una literatura falsa y prostituidora. Reconegada la influencia que l’art y la literatura tenen sobre un poble ó sobre la societal en general, verdaders ariets que poden escantonar las mes fortas murallas de la preocupació y poden en definitiva donar la victoria á qui sápiga emplearlas, ¡proletaris! hem de conquistar l’art y la literatura pera que vingan á fer revolució concienta, aprofitada.

La classe traballadora present no deixa de veure aquestas cosas. Está avuy en pocas condicions materials é intelectuals pera empendre una tasca com la que se indica, pero ja té lo principal: idea bona, y voluntat ferma.

Ja comensan, no obstant, á contarse individualitats que despuntan. Ja comensan á brotar escriptors als que’n seguirán d’altres y artistas que van sembrant la llavor. ¿Qui pot dubtar que tot aixó anirá creixent?

Lo Centre d’Amichs obrint aquest Certamen vé á iniciar un punt de reunió d’aquestos elements escampats que’s buscan l’un á l’altre de igual manera que las palmeras pera donar lo seu saborós fruyt.

Darrera aquest Certamen, pot ser que’n vinga un altre; los petits se farán grans; la nostra idea anirá prenent estada y per molts camins anirém segurs, drets, cap á la Emancipació Social, que no sols beneficiará una classe sino á totas, garantintlos lo demá, sempre nebulós, inseguractualment, tant per qui traballa com per qui no traballa.

La classe mitja, la classe que avuy goberna, també va trobarse com avuy nosaltres. Després mes instruida, mes poderosa, trobá fins apoyo entre’ls individuos de la classe noble á la que volian derrocar, y en la famosa Revolució francesa, trobaréu exemples com lo marqués de Mirabeau, que apartantse de la seva classe, ja degradada y envilida, veyentla despullada de tota idea generosa, ell posá son talent é hicenda al servey de la causa revolucionaria del seu temps.

Aixís son las ideas. Una vegada s’ha sembrat la llevor, si aquesta ha tret brotada, arrelará y será ufanosa, ¡no’n dubteu! sobretot si lo terreno es ben abonat, y ¡á fé que ho es lo nostre! abonat ab la sang derramada en totas las épocas en defensa de ideals sempre generosos, regantlos constantment ab la suhor de nostre front.

¿Qui sab lo que’ns espera al obrer en lo camp de la revolució teórica y en lo de la revolució del fet? ¿Qui pot descifrar l’enigma del Porvenir?

Traballém ab fé y constancia, companys; asociemnos, fem certamens, instruimnos, que en lo Porvenir está la Emancipació de la classe obrera, com també la regeneració de la Humanitat.

 

Hem dit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!