Prendre la paraula

jordimartifont

18 de setembre de 2007
0 comentaris

Les jornades de Lleida del 2002 sobre Anarquisme i Qüestió Nacional

El dissabte 11 de maig del 2002, els companys i companyes de la CGT de Ponent van organitzar, als locals del seu sindicat a Lleida, les Jornades sobre Anarquisme i Qüestió Nacional. En penjo el resum que ells mateixos van editar aleshores que he trobat remenant pel meu ordinador. És veritat que els ordinadors amaguen coses desconegudes fins i tot per als qui se’n fan càrrec… 

extracte de les conferències

 

1.        La influència del bakuninisme en els internacionalistes catalans (Emili Cortavitarte):

 

La vida de Bakunin va anar lligada en tot moment a les seves inquietuds i al moment històric que visqué. Aquest fou ?un revolucionari que de vegades escrivia?, com el definí Cortavitarte, posant de relleu la militància i el compromís de Bakunin per sobre de tot.

 

En primer lloc, és important situar a Bakunin per poder entendre certes inquietuds. Començant pels seus orígens, direm que Bakunin era un eslau en la Rússia dels tsars, de família aristocràtica i que fou tinent a les files de l?exèrcit rus. Arran de la repressió russa sobre el poble polonès, deixà l?exèrcit en prendre consciència nacional com a eslau que pateix l?imperialisme rus i sorgeix en ell la inquietud envers l?alliberament dels pobles.

 

Ens els anys 40 Bakunin es dedicà a viatjar per tot Europa en plena època de les revolucions nacionalistes burgeses i escriví ?Crida als eslaus? (1948). L?obra planteja que la burgesia europea havia actuat de forma no revolucionària, i per tant la classe obrera i la pagesia se n?haurien de desvincular si volien emancipar-se com a classe i com a poble. Amb aquest plantejament contra l?interclassisme, Bakunin s?anticipà al seu temps, ja que en totes les revolucions fins a finals del XIX s?hi involucrà la burgesia.

 

A finals dels 40 entrà en controvèrsia amb Marx. Bakunin, com a eslau que vol la llibertat del seu poble, no podia estar d?acord amb la teoria de Marx que deia que les nacions petites havien d?agrair el pertànyer a una entitat més gran, on poder-se beneficiar d?un més gran progrés. Envers aquesta controvèrsia, un marxista reconegut com Andreu Nin reconegué molts anys després que Bakunin tenia una visió més encertada respecte la qüestió nacional que no pas Marx.

 

Degut al seu activisme polític per tot el centre d?Europa, i fruit de la lluita contra els tres grans imperis de l?època (el rus, l?austro-hongarès i el prussià), fou detingut a Dresde i condemnat a mort per l?imperi germà. No se li arribà a aplicar la pena en ser reclamat per l?imperi austro-hongarès, qui al seu torn va condemnar-lo a la pena capital; de la que tornà a deslliurar-se?n en ser novament reclamat per un altre imperi, aquest cop el rus. A Rússia fou condemnat a cadena perpetua i deportat a Sibèria. Del període en que Bakunin restà deportat, se?n coneix la carta que envià al Tsar. En ella fa una crítica de la seva política envers el poble alhora que demana clemència. Sobre això els historiadors n?han fet dues interpretacions, la que afirma que Bakunin pretenia sortir de la presó i la que defensa que és el pretext per fer arribar les seves crítiques carregades de cinisme i ironia. Finalment es fuga. Bakunin creua Sibèria, Amèrica del Nord i tornà a fer cap a Europa.

 

El 1968 fundà l?Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Durant aquesta etapa Bakunin enllaçà el nacionalisme revolucionari antiestatista i no ètnic amb el moviment obrer i camperol. Així afirmà: ?Cap revolució nacional o política no pot progressar si no va acompanyada d?una revolució social.?  En aquest període en el qual participa a la Comuna de Paris, i coincidint amb la guerra franco-prussiana publica la ?Carta a un Francès? , on incita a les classes populars no sols a aixecar-se contra l?invasor alemany, sinó també contra l?Estat francès.

 

Posteriorment, i en el seu últim llibre ?L?Estat i la Anarquia? criticà la teoria marxista de l?Estat i deixa clara la seva posició contraria a qualsevol paneslavisme.

 

 

 

 

 

 

 

L?idea dels primers internacionalistes catalans , en el temps de les societats obreres, és un internacionalisme d?ideal federal, així per exemple Alvarez Junco diu que en aquell temps els internacionalistes llibertaris anarquistes estaven en la millor posició per a defensar sense pactes ni entrebancs la independència de Catalunya, opcions que no tenien ni catalanistes ni republicans pels seus compromisos amb l?Estat.

 

Catalunya tenia unes condicions molt bones per a que entressin les primeres idees anarquistes internacionalistes i s?assumissin  degut a l?existència d?organitzacions de treballadors i d?un poble oprimit per un altre Estat, en moltes de les revistes d?aquella època (Tramuntana etc.) ja es parla del dret dels pobles amb característiques a ser lliures.

 

Com a conclusió de la xerrada es plantegen dues idees bàsiques, la primera es que un element clau en l?historia de l?anarquisme com es Bakunin, es planteja amb claredat el nacionalisme revolucionari, antiestatista, no ètnic i internacionalista i la segona es que els primers llibertaris de Catalunya tenien sensibilitat nacionalista. Es pot dir, doncs, que dins del moviment llibertari existeixen persones profundament respectuoses amb els moviments nacionalistes i que existeix una tesis llibertària sobre els moviments nacionalistes.

 

Angel Molano

 

18.00 H.- TAULA RODONA SINDICALISME I ALLIBERAMENT NACIONAL:

 

Hi intervenen: Emili Cortavitarte (CGT d´Ensenyament), Carles Sastre (Intersindical-CSC), Josep Mº Pi (CGT Activitats Diverses CGT Terrassa).

Modera: Moisès Rial (CGT Químiques Manresa)

 

S´inicia una roda entre els ponents, intervenint en primer lloc Carles Sastre abordant la qüestió nacional i l´anarquisme fent referència a qüestions concretes, des de la identificació d?un àmbit comú dels Països Catalans per qüestió natural, a una llengua i una cultura comunes. Fa referència a com la CNT de Toulouse actua en clau francesa com a marc de referència, o a d´altres latituds, a Euskadi, com afronten aquest tema gent com la CNT de Vitòria.

Entrant a referir-se a la CGT a Catalunya va indicar un seguit de pautes a superar, començant amb la pròpia web, cgt.es, definitori de la subordinació al marc espanyol, per part de la CGT de Catalunya, o com la pròpia confederació a nivell estatal, edités un cartell de l´1 de maig, amb el mapa d´Espanya. També es va referir a actuacions en l´acció sindical, com en el fons de pensions del BBVA, on tot i tenir un pes la CGT, va actuar al costat de CCOO i UGT, enlloc de donar suport a d´altres opcions sindicals en clau nacional com CIGA i ELA, o altres casos com a Gas Natural, amb CCOO, evidenciant que no hi ha una opció autònoma en l?actuació sindical. També va apuntar que en l´àmbit sindical, en el context de la Unió Europea, sindicalment es vol decidir, com en l´àmbit polític, passar per Madrid o anar directament a Brussel·les . Va cloure la seva intervenció dient que anava encaminada a aportar elements per crear un debat posterior més viu.

 

A continuació, Emili Cortavitarte, fa una exposició pedagògica, on explica com la CGT, en congressos anteriors va apostar àmpliament per la qüestió nacional, tenint com a partida la ponència sobre autonomia i nacionalisme al congrés de 1985 -llavors CNT-, en què es va incidir en arrelar en el teixit social per aprofundir en l´àmbit nacional, així com en la referència al dret a l´exercici de l´autodeterminació.

En quant al congrés de 1992 a Lleida, que va veure la seva continuació en el Ple de Sallent, s´hi aprovà el reconeixement de la realitat juridico-politica de Catalunya, els seus valors col·lectius com a poble, el dret a la sobirania nacional, l´autogestió col·lectiva, la lliure federació de municipis, i l´emancipació dels pobles oprimits.

Va cloure la intervenció referint-se a la via confederal en què es troba inserida la CGT i els problemes que se?n deriven, com ara l?aplicació, en el darrer congrés, dels estatuts estatals en lloc dels propis de la CGT de Catalunya; així com la no creació de la secretaria catalana de relacions internacionals; afirmant que la CGT no ha resolt el model estatista. També va remarcar que estem en una època de globalització social i econòmica i el que això pot comportar per l´emancipació dels pobles.

 

Per cloure la roda de ponents, Josep Mº Pi ens recorda que la història serveix d´experiència, en referència al llegat històric de la CGT. Afirma que som una nació oprimida i que com a llibertàries no creiem en els estats. Va fer esment que el fet d´internacionalitzar les lluites socials no ha de negar les lluites nacionals d´emancipació. Va recordar que sol ser més fàcil d´entendre els problemes de fora, en el context de l´emancipació nacional, que la nostra pròpia capacitat d´afrontar els reptes de casa.

Va cloure la seva intervenció afirmant que si hi ha algú a la CGT que posa impediments a la nostra nació, és gent que ja en té una altra o bé se sotmet a la imposició d?un estat.

 

Havent finalitzat les exposicions els ponents, s´obre un debat, on es parla dels reptes que li cal afrontar a la CGT de Catalunya i la necessitat d?un debat a nivell d´organització, plantejant-se qüestions com que la feina sindical del dia a dia es fa en el marc de l?empresa o de la federació local, i difícilment es pot dur a terme en clau de Països Catalans. Es planteja que el territori no té importància per si mateix, que no cal caure en l´esquema del segle XIX, ja que a la nació no li cal territori, sinó que es nodreix d?afinitats, per pobles, per comarques, des de la lliure adhesió. Es fa referència a la necessitat d?equiparar els drets col·lectius al mateix nivell de protecció que els drets individuals. Es debat sobre la història comuna que tenim com a poble català i el seu futur, des d?una perspectiva de classe. També es fa esment a la defensa de l´autodeterminació dels pobles cap a la lliure federació. Es recorda l´opressió lingüística de la llengua catalana al llarg de la història i el procés de recuperació, així com l´esforç necessari a fer dins la CGT a favor del català en el diferent material i cartells a editar i publicacions. Es recorda que els nostres estatuts i acords reconeixen la qüestió nacional, enfront la dependència envers la CGT estatal.

Es reivindica la recuperació de la secretaria catalana de relacions internacionals, la no aplicació dels estatus estatals per a la CGT de Catalunya, així com la llibertat de federar-se amb qui vulguem i creiem oportú. Es reivindica també la necessitat del desplegament d´un marc propi de relacions laborals de Catalunya.

Va haver-hi també intervencions obertament divergents, exposant com a exemple el cas de les empreses d?àmbit estatal, en que el sindicat s?hi organitza dins un marc també estatal per sumar esforços.

Finalment es recorda que el darrer congrés de la CGT a Manresa, es va aprovar per unanimitat la propera realització d?una Conferència Sindical de la CGT de Catalunya per debatre el tema del marc català de relacions laborals.

 

Moisés Rial

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!