Prendre la paraula

Tenia el llibre a casa, vaig agafar la grip i tinc gravades al cap les hores davant l?estufa de butà passant pàgines i intentant entendre la història extraordinària que contenia. Dos cops vaig aconseguir el volum i dos cops em va desaparèixer, perquè els llibres bons ja se sap que s?esfumen i mai se sap a on fan cap.

Tenia el llibre a casa, vaig agafar la grip i tinc gravades al cap les hores davant l?estufa de butà passant pàgines i intentant entendre la història extraordinària que contenia. Dos cops vaig aconseguir el volum i dos cops em va desaparèixer, perquè els llibres bons ja se sap que s?esfumen i mai se sap a on fan cap. Ara ja era introbable i són 150 exemplars editats per Pilar Sierra Editors els que retornen ?El eco de los pasos?, l?autobiogafia de Joan Garcia Oliver, als prestatges de les nostres llibreries. Un llibre autojustificatiu i manipulador, és veritat, però alhora de lectura obligatòria per entendre part de la història d?aquest país explicada per un dels seus màxims protagonistes als anys 30. Líder de la FAI i de la CNT, expresidiari i ministre de Justícia durant els anys de la guerra, ideòleg i home d?acció, Garcia Oliver ens hi explica com agafava un tren de Reus cap a Itàlia amb una pistola carregada per matar Mussolini quan aquest va arribar al poder a Itàlia. Un revolucionari que quan arribà a ministre de Justícia aplicà l?empresonament redimit per treballs o escrigué la primera Llei d?igualtat total entre l?home i la dona.

Em van impressionar moltes pàgines d??El eco…? però en recordo algunes d?especials, com la trobada entre Macià i l?autor, en què l?Avi li proposà de participar com a cap militar en el ?punch? separatista de Prats de Molló; o la planificació de l?assassinat de Dato; o quan es va fer passar pel Noi del Sucre en un míting i dos dies després dues dones el cridaren com si fos el ?Noi? quan feia de cambrer a la plaça de Prim de Reus; o els caps de setmana que dedicava a escoltar l?Escolania de Montserrat…; i sobretot el moment èpic del llibre en què l?adult Joan respon al nen Joanet amb aquell ?amb l?exèrcit sí que es pot?. Era el 21 de juliol de 1936 i, tal com diu Gerard Horta, feia 68 anys que ho estaven preparant i esperant, una veritable epifania.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!