Prendre la paraula

Ni m?agrada ni m?emociona Teletrès. Ni m?agrada ni m?emociona veure la televisió. Ompli silencis en la meva vida i a vegades fa de soroll de fons de res, però ni m?emociona ni m?agrada en el sentit que m?agrada i m?emociona llegir, escoltar música, fer-ne o escriure aquests articles i d?altres. Ara bé, aquesta censura exercida pel Govern dretà i espanyolista del PP que ara pateix el País Valencià contra la Teletrès, malgrat tot, cal aturar-la.

Ni m?agrada ni m?emociona Teletrès. Ni m?agrada ni m?emociona veure la televisió. Ompli silencis en la meva vida i a vegades fa de soroll de fons de res, però ni m?emociona ni m?agrada en el sentit que m?agrada i m?emociona llegir, escoltar música, fer-ne o escriure aquests articles i d?altres. Ara bé, aquesta censura exercida pel Govern dretà i espanyolista del PP que ara pateix el País Valencià contra la Teletrès, malgrat tot, cal aturar-la; aquest tancament de repetidors i el xantatge que suposa la prohibició d?un dels noms que té el País Valencià, precisament aquest, cal rebutjar-la. El seu objectiu el sabem totes i tots: fer impossible la identificació i l?assumpció de referents col·lectius comuns entre els catalanoparlants de Figueres i els catalanoparlants de Beniarrés. Per tant, rebuig total a la prohibició de veure i sentir la tele de dalt a baix, de la mateixa manera que suport total a la recepció del Canal 9, Punt 2, IB3, la televisió d?Andorra i qualsevol altra que es faci i es digui en català a la resta de tot el territori. I més ara, que les nostres possibilitats de sintonització estan plenes i saturades de propostes en espanyol i franès i en tenim tan poques en la nostra llengua.

            I que en català hi hagi de tot, tal com ara i més: televisions cultes com el Canal 33 i telebrossa enllaunada com IB3, que malgrat ser tan diferents ens donen la possibilitat, per primer cop a la història, de sentir i escoltar molt diverses variants de la mateixa llengua que mai abans cap altre catalanoparlant havia arribat a sentir, almenys de casa estant. I assumir les diferents formes dialectals de català ens farà assumir també possibilitats diverses d?un mateix tronc lingüístic, portant-nos a aquest estàndard complex i complementari que sembla ser l?únic possible ara mateix en català. Possible i, deixeu que ho digui, desitjat per mi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!