Prendre la paraula

jordimartifont

11 d'abril de 2007
0 comentaris

Salvat Papasseit complet, una magnífica notícia

Hi ha dies que et lleves amb bones notícies. Finalment, l’obra completa de Joan Salvat-Papasseit serà accessible als lectors i lectoes, tant la poesia, que ja teníem en un volum publicat per Ariel, com la prosa i l’assaig, amb tota la sèrie de textos d’"Humo de fábrica" que van ser publicats per darrer cop el 1979.

El Cercle de Lectors editarà l´obra completa de Joan Salvat-Papasseit reunida per Carme Arenas

 

Avui

 

Tota l´obra de Salvat-Papasseit es publicarà en una delicada edició en paper bíblia, absolutament tot: la poesia i la prosa, tant la periodística com l´assagística, a més del ric epistolari -fins i tot les postals a les seves filles-, altres textos esparsos, escrits essencials sobre l´autor i bibliografia. L´edició és de Cercle de Lectors i, tot i que resulta un tòpic dir-ho, omple un buit: "És un autor molt popular, molt musicat, molt conegut, per això era sorprenent que no hi hagués la seva obra completa al mercat. L´hi devíem".

Segons Carme Arenas, que ha dedicat dos anys a reunir tot el material amb una pacient recerca en arxius i biblioteques, del conjunt dels textos reunits sobresurten dos conceptes clau per entendre l´autor de L´irradiador del port i les gavines i El poema de la rosa als llavis: compromís i esperit de rebel·lia.

De l´etapa de compromís i rebel·lia van ser sobretot polítics i l´acostaren al socialisme i l´anarquia. D´aquesta etapa és el seu periodisme de combat, en castellà i firmat Gorkiano. "En conjunt, és la recuperació més gran que aporta el llibre i demostra que Salvat-Papasseit estava políticament molt ben informat", diu Arenas. Ara bé, amb els anys l´autor va bandejar la passió política en favor de la literària i de la llengua catalana, fins al punt que acabaria portant el seu compromís cap al terreny cultural i nacionalista.

El seu estil arrenca amb la descoberta i introducció de les avantguardes i a poc a poc evoluciona cap a una poesia més popular, més arrelada a la tradició, a Verdaguer i Maragall. "Li interessa el trencament, tant per ideologia com per la seva falta de formació literària: les avantguardes li donen llibertat. Però a mesura que n´aprèn es decanta per la tradició i deriva cap a temàtiques més intimistes i populars", explica Arenas, que alhora, en aquest canvi, remarca la influència dels seus amics Tomàs Garcés, Joan Alavedra, Josep M. Junoy i López-Picó, entre d´altres. De fet, la llista d´amics és llarga: Torres-Garcia, J.M. de Sucre, Obiols, Gargallo, Barradas… Salvat-Papasseit va situar-se de ple en els ambients culturals a cavall entre l´avantguarda i el Noucentisme gràcies, segons Arenas, a la seva "intel·ligència natural i a una forta voluntat i vitalitat", i això malgrat la delicada salut que el va portar a morir de tuberculosi amb 30 anys.

El llibre, bellament il·lustrat amb dibuixos i obres d´alguns dels amics, inclou a més un extens aparell de notes, recupera les primeres versions dels poemes tal com l´autor els va concebre, documenta tota la bibliografia i les versions musicals, i reprodueix en un extens apèndix els estudis de Garcés, Joan Fuster i Ricard Salvat sobre Salvat-Papasseit. En conjunt, és un completíssim material que tard o d´hora ha de donar peu a una biografia literària de l´autor que la mateixa Carme Arenas no descarta fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!