Prendre la paraula

Publicat al número 26 de la revista "Catalunya".

?A la presó, a la presó!!!? cridaven contra el camell quatre espavilades que sabien que elles mai no hi anirien perquè, entre altres coses, no era la seva destinació de classe. ?Tanqueu-lo!? deia mentre els seus ulls oberts com a plats s?omplien de sang i odi i li congratulava l?ànima la seguretat que el ionqui seria reclòs entre quatre parets…

            Podríem fer una anàlisi de classe de la presó i del seu funcionament en els estats que patim. Les xifres canten soles si ens les mirem una mica i veiem com l?absoluta majoria de gent que hi és reclosa pertany als estrats socials més baixos i, això sí, quan un ric hi fa cap, es deprimeix i la societat en demana ràpidament l?excarceració perquè, a banda que els rics també plorin, tothom té el seu cor i les fotografies de gent depauperada ens afecten; més encara si les contrastem amb les que tenim arxivades a la nostra memòria particular en què el mateix ric pren el sol en el seu luxós iot a Marbella envoltat de tots els plaers comprables possibles.

            No, no faré demagògia amb la classe social de qui està entre reixes perquè és tan evident que no cal ni parlar-ne, però sí que em centraré en alguns dels motius de l?ingrés a la presó de la gent que hi és. L?Estat espanyol té un vuitanta per cent de persones preses per delictes relacionats amb consum i tràfic de substàncies prohibides, el que en llengutage demonitzador anomenen drogues. Són poquíssims els presos i les preses pertanyents als nivells més alts de les xarxes de tràfic ?tornem al classisme- i abundantíssims els casos de petits venedors, de drogodependents i de traficants enganxats. No dic amb això que els capos hagin d?acabar també engarjolats per dolents sinó que els delictes relacionats amb la ?droga? haurien de desaparèixer. Cal legalitzar totes les substàncies ?tal com ara ho estan moltíssimes altres de molt més tòxiques i menys plaents- i no deixar que el Poder recorri més a eufemismes parlant d??atemptat contra la salut pública?. Cal facilitar-ne l?adquisició a les persones enganxades que no volen deixar-ho tal com no prohibim el menjar als bulímics o el vi als alcohòlics, assegurar-ne sanitàriament la qualitat, fer una autèntica educació accessible per a totes i tots que inclogui tant els possibles perills com els previsibles plaers i arruinar d?una vegada per totes les màfies de traficants.

 Que això no pot ser? Que això seria xauxa? Que no es pot fomentar el consum de drogues? Tot això ja s?està fent ara mateix, tot això i coses molt pitjors en nom de la inquisició del pensament que suposa la prohibició per la prohibició i per a l?enriquiment mafiós. Una prohibició que, no ens enganyem, no serveix ni tan sols a les seves intencions retòriques i sí per a l?engreixament de fortunes immenses entre els mateixos de sempre.

            Mentrestant no arriba la legalització, el que no pot fer més el Poder és estar sord a la demanda de xeringues intercanviables i gratuïtes a les presons garantint l?anonimat dels usuaris, en el sentit de la campanya que diversos col.lectius de l?Estat estan activant actualment. Cal evitar que l?absurditat d?una prohibició com aquesta provoqui més morts, més contagis de malalties mortals, més misèria en definitiva. Per això les mesures en aquest sentit han de ser urgents. Mentre no arriba la legalització, tothom qui vulgui ha de tenir accés, a la presó, a xeringues (i condons) si és que realment creiem que la Pena de Mort no és humana i no volem que s?aliqui ni aquí ni enlloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!