Prendre la paraula

jordimartifont

4 d'abril de 2007
0 comentaris

Por_39

Publicat al número 75 de la revista "Catalunya".

Mai no permetríem que algú que ens vol mal ens manés a perpetuïtat en el nostre lloc de treball, ens fes signar un contracte i ens condemnés al pacte de la gana -amb contracte i tot- obligantnos a treballar i treballar per quatre rals, alhora que es queda una part important del que produïm. I no ho permetríem perquè no respon a cap lògica ni a cap de les nostres ambicions individuals i col·lectives.

Mai no permetríem que els marcs legals en què ens movem premiessin els que fan la vida difícil als altres i sancionessin els qui l’únic que volen és precisament arribar a la igualtat que ens permeti la llibertat.

Mai no permetríem ser part d’un procés brutal que volgués convertir el menjar de tot el món en maquinària de guerra i en què els més perjudicats fossin els més pobres, els més desvalguts.

Mai no permetríem que els diners acumulats al llarg de la nostra vida laboral condicionessin el benestar o l’exclusió quan ja no tinguéssim força per treballar.

Mai no permetríem que en nom de paraules buides com honor, valor i pàtria uns grups de persones sotmeses a règims socials de dominació vertical i d?anul·lació com a persones racionals s’armessin i creguessin que ens són imprescindibles -i nosaltres amb ells.

Mai no permetríem que en funció del sexe un ésser humà rebés molts menys diners que un altre per una feina feta amb el mateix resultat. Ni tampoc que els d?un sexe fessin una construcció social de l?altre que el menyspreés en qualifiqués les formes de fer i de ser com a ?inferiors?.

Mai no permetríem que algú triés per nosaltres com llegir i com entendre el que posa entre línies.

Mai no permetríem que els éssers humans fossin tinguts en compte de formes diverses, algunes realment repugnants, només pel fet que hagin nascut a un o altre indret.

Mai no permetríem que la forma de parlar d’una persona fos perseguida, prohibida o sotmesa a les lleis del mercat com si d’un quilo de pomes es tractés.

Mai no permetríem tot això i moltes altres coses si no fos que qui mana té la por.

I la por ens fa tancar els ulls, tombar el cap, acceptar vexacions, mossegar-nos la llengua, tapar-nos el nas, deixar de pensar, deixar de somiar, deixar de dir res que no siguin eslògans de El Corte Inglés. Qui mana té la por perquè la por és un dels atributs bàsics del poder, dels poders, de tots els poders… inclosos els poderets. L?eliminació del poder, per tant, porta aparellada l?eliminació de la por. I per no tenir por no hi ha res millor que mirar qui mana a la cara i dir-li que no te?l creus, que calli, que és un mentider i que ja no decidirà mé  per tu. El primer pas per deixar de tenir por és dir que no. I ells ho saben.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!