Prendre la paraula

jordimartifont

16 de setembre de 2004
Sense categoria
0 comentaris

Terres Cavades: Fernández, Badia, Font… Nadal?

 "Poseer una casa

y poca hacienda y memoria ninguna"

Jaime Gil de Biedma

En una ciutat poc eficient, alguna cosa semblant a Tarragona entre dues festes majors, l’alcalde no va acceptar que l’ull de l’huracà de la tempesta Terres Cavades plegués veles ràpidament i ha allargat la polèmica pública fins que tot s’ha tacat. D’això se’n diu ineficàcia absoluta, perquè la feina d’un polític representatiu amb poder com a tal és, un cop les irregularitats s’han apuntat i demostrat i no es poden aturar, posar una ratlla i dir "fins aquí hem arribat, hem apartat la poma podrida, hem fet neteja i els que quedem tenim totes les garanties". Però Nadal està massa acostumat a la immunitat que li proporciona el control gairebé absolut de bona part de la premsa i de la societat civil local. Així que ha tornat a confiar que la tempesta passaria com tantes d’altres que han enterbolit el cel local durant un dies i aquest cop la tempesta s’ha quedat.

És evident que Nadal ha fet tard i aquest cop la cosa se n’ha anat de mare. Un cop acceptada la dimissió de Fernández, la premsa ha tret a la llum que no només el seu germà tenia negocis a Terres Cavades sinó que ell mateix també en tenia. Quina barra! Quina barra té el Fernández d’enviar a captar a Nadal i a tota la seva retòrica de l’ètica i l’estètica brillantment dita que no construïda! La cobdícia més absoluta és l’únic argument que se m’ocorre perquè el regidor no informés el cap de caps dels seus negocis i el previngués del que podia passar.

Així, quan semblava que la cosa estava arribant al seu final i els especuladors (ja no cal demanar perdó per les paraules) es tornaven a fregar les mans veient com Sendra i Pallàs recomposaven al mapa malmès de l’Equip de Govern i tot continuava igual, apareix l’"afer Badia", que sempre fidel a la tradicional forma de fer dels manaires de la ciutat, comença amenaçant periodistes i diaris per uns informacions que no només són certes sinó que la majoria de mitjans locals i nacionals han reproduït ja que procedeixen de fonts absolutament fidedignes. Potser el to no li ha agradat al "jove advocat", expresident de l’Autoritat Portuària i ara senador a Madrid, però el to és el de menys quan la informació permet assegurar que el negoci de les Terres Cavades ha suposat per a la seva butxaca la no menyspreable xifra de set-cents milions de les antigues pessetes. I darrere del Badia, arriba el Raül Font, regidor d’Esports, que tot i que va heretar un terreny a la zona de forma absolutament legal anuncia que s’abstindrà si ha de votar un altre cop en qualsevol afer referent a Terres Cavades no fóra cas…

Entre els uns i els altres, José Luis García es deu pegar cops de cap contra la paret amb tanta incompetència i tanta maldestreria. I mentrestant, l’empresari més gran de la nostra Tarragona, per anar passant l’estona i de pas fer-se passar el neguit, va comprant terrenys i més terrenys (ell o alguna de les societats en què participa) per la zona dels voltants de l’Hospital Joan XXIII… -ep, ho diuen els entesos- fins al punt que ja no hi queda ni una trista parcel·la. I jo no vull ser malpensat, però fa mesos i mesos que cada sis o set dies Nadal aposta públicament per portar El Corte Inglés pels voltants de l’Hospital en qüestió. Segurament només es tracta d’una altra casualitat, però que això és així és públic i notori. Ara bé, passi el que passi no ens hem de preocupar perquè amb total seguretat es tracta d’una operació totalment legal mentre no es demostri el contrari. Ara que, tal com van les coses, que a ningú li estrany que una altra notícia inesperada els trastoqui la salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!