Prendre la paraula

En una ciutat on encara mana la dreta més recalcitrant (CiU més PP), com és Tarragona, la celebració de l’11 de setembre s’omple de contradiccions dignes d’esment.

Sembla ser que a la passada processó de la Festa Major de Sant Magí, un guàrdia urbà portava una pistola guarnida amb la gallina franquista dins d’una bandera espanyola, és a dir una bandera com les que portaven els feixistes que van guanyar la passada guerra. L’Ajuntament estava molt indignat però es veu que ja no hi està tant (amb la feinada que els dóna el Fernández és lògic) i de tot el que havia de fer per aclarir el cas ja no farà res. I ja està bé, perquè de fet feia riure -per no dir plorar- pensar en qui havia de demanar les responsabilitats. Els que les havien de demanar eren els que només fa una legislatura, pagant la seva hipoteca amb el PP o ves a saber si algun també per convenciment personal, van permetre que no es retirés la Medalla d’Or de la ciutat al militar genocida que va instaurar la bandera en qüestió, Francisco Franco.

Però no només això. En la mateixa legislatura, es van permetre la frivolitat de no acceptar una petició d’Esquerra Republicana en el sentit de retirar el retrat de Felip V que presideix, damunt del l’actual Borbó, la Sala de Plens de l’Ajuntament de la ciutat, una actitud molt més greu si tenim en compte que l’11 de setembre són i han estat els primers a anar a posar floretes al monòlit a Rafael de Casanova i a parlar de banderes -catalanes- i de no confrontació. No seré jo qui els recordi qui és aquest senyor que presideix els plens locals des de la seva condició immunitzant d’"obra d’art". A Xàtiva ho tenen ben clar i el pengen també però de cap per avall, entre altres coses perquè el senyoret del quadro els va cremar el poble amb la gent dins, però potser a l’Equip de Govern tarragoní no saben tampoc qui és el rei aquest ni que la guerra en què es va cremar Xàtiva va ser la mateixa en què va passar els fets que cada any commemoren per l’11 de setembre. Sort que ara ha tornat a l’Equip de Govern el Santi Pallàs (l’efecte Fernández també) i ell, que cada onze escriu un article semblant al de l’any passat sobre el mateix tema, els ho podrà explicar.