Avui s’ha fet públic un comunicat dels bisbes catalans, sotmetent-se a la petició formulada pel nunci de Vaticà al Regne d’Espanya, segons el qual havien d’aplanar-se al lliurament al bisbat de Barbastro de les obres d’art de les parròquies de la Franja.
La jerarquia eclesiàstica és de les poques que funciona de veritat i avui s’ha demostrat exemplarment. El penúltim episodis de l’espoliació de les obres d’art de les parròquies del bisbat de Lleida administrativament adscrites a Aragó, (segregades per fer coincidir els límits lingüístics amb els polítics, afegides al bisbat de Barbastro per a més glòria del fundador de l’Opus Dei) ha estat escrit avui amb la tinta de la vergonya. Els bisbes que han subscrits aquest acte claudicant serveixen a qui els nomena no pas al país on prediquen la seva creença.
El conflicte per espoliar la propietat de les obres d’art adquirides pel bisbat de Lleida és un acte polític amb una evident càrrega simbòlica. Justament en un moment en que la dominació política i la dependència econòmica a la qual està sotmès el poble català és més patent que mai. La inhibició de la nomenclatura catòlica respecte de les necessitats i reivindicacions del país, el seu silenci còmplice en aquest moment històric, és determinant pel que significa de desvinculació entre església i país. Benet XVI amb aquest gest, sumat a la persistent negativa a utilitzar la llengua catalana en els missatges papals, és continuador de la secular actitud adversa als interessos nacionals catalans. I això que tot just fa dos mesos ha sigut a Barcelona en visita pastoral. L’actitud claudicant dels bisbes catalans pot influir negativament en el comportament polític de molts fidels catòlics que són alhora patriotes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord amb el que exposeu… Des del “Vaticà de l’Opus Dei” situat a Torreciudad, a tocar de Barbastro, s’ha presionat “ad nauseam” primer per segregar les parròquies catalanoparlants del Bisbat de Lleida des de feia més de 800 anys i ara amb les obres d’art… No cal dir que sense cap consulta als catòlics afectats…
Des de quan un Estat, el Vaticà, pot donar ordres a un altre Estat?. Des de quan les resolucions de la justícia eclesiàstica son ordres en l’àmbit Civil d’un altre Estat?. Els bisbes catalans oblidant totalment i sense vergonya que son catalans, fent professió constant del seu vaticanisme opusdeista en versió española, amb la mateixa facilitat que signen comunicats en contra nostra aviat ens demanaran que posem la “creueta” a la Declaración de Hacienda en pro de la seva Esglèsia… Bisbes: Aneu aviats… ja us ho fareu.