Imagineu-vos que a una organització que no sigui de l?esquerra abertzale, al País Basc, li fan una pintada a la porta de la seva seu amb amenaces. Seria portada a tots els Telenotícies, portada a tots els diairis i la pintada rebria interpretacions tan surrealistes com vulgueu.
Imagineu-vos que a una organització que no sigui de l?esquerra abertzale, al País Basc, li fan una pintada a la porta de la seva seu amb amenaces. Seria portada a tots els Telenotícies, portada a tots els diairis i la pintada rebria interpretacions tan surrealistes com vulgueu.
Imagineu-vos que uns dies després, els obstrueixen el pany just quan hi van a fer un acte públic. Dirien que si ?El clima és irrespirable?, ?l?amenaça contra la democràcia?, ?estem pitjors que els jueus a l?Alemanya de Hitler?, ?suspesos els drets democràtics bàsics?…
Imagineu-vos que dos dies després dels fets del pany, els posen una bomba, que no fa vítimes però sí destrosses. Hi hauria manifestacions de rebuig de totes les associacions de víctimes, columnes als diaris, telenotícies i telediarios plens a vessar d?interpretacions, condemnes…
Res d?això ha passat com a conseqüència de les pintades, obstruccio de pany i bomba finalment contra la seu del sindicat llibertari CGT al carrer Àngel Guimerà de Palma de Mallorca.
L?extrema dreta té butlla estatal per atacar els militants de l?esquerra real ?de debò en deia Saura abans d?exercir de policia ?bo?- de fa anys. En va tenir a València quan es va carregar a través del terror la possibilitat d?un país civilitzat on intel·lectuals de la mida de Joan Fuster o Sanchis Guarner assenyalaven una renaixença que, aquest cop sí, no seria només culturalista. L?ha tingut cada cop que a un dels seus cadells se?ls ha escapat la mà: algú se?n recorda de qui va ser detingut per l?assassinat de Guillem Agulló a Montanejos o de Roger a Barcelona? I en tindrà sempre que depassem el mer resistencialisme i ens convertim en actors. No del Departament d?Interior sinó de la nostra pròpia vida, inclòs l?àmbit del treball que es on lluita CGT però no només. Però no ens fan por. Tota la meva solidaritat amb qui rep la violència de l?Estat (Núria) o del capital (CGT de Palma). No ens faran plegar ni de les lluites ni de les idees.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I durant el cap de setmana, han atacat les seus de CGT de la Federació de CGT Madrid-Castella la Manxa i les portes del local de CGT Madrid-Castella La Manxa, amb pintades sobre ETA i altres de tipus feixista.
Escandalosa impunitat, la de les bandes feixistes
Llorenç Buades Castell
Si l’atemptat contra el local de la CGT a Palma s’hagués fet contra un local del PP, avui tendriem una concentració il·legal a Cort com la manifestació feixista que es va fer en relació al cas De Juana Chaos. Dic manifestació feixista perquè els del PP es manifestaven amb els feixistes i perquè molts d’ells com el regidor Veramendi provenen de les clavegueres del nacional-socialisme illenc.
Però és clar que els deixebles d’Aznar que fomenten les matances d’Iraq, que han subvencionat des de l’exercici del poder al llarg de molts anys i segueixen subvencionant amb doblers públic organitzacions de caire feixista, no es consideren assassins sinó víctimes, i en aquest camp juguen amb l’ajut de la Conferència Episcopal, atiadora d’odis i digna successora dels bisbes que braç en alt saludaven la "creuada" del 1936.
Per acabar-ho de rematar el senyor Rodrigo De Santos diu per la ràdio que l’atemptat contra la CGT pot ser obra de l’extrema esquerra. O d’ell mateix diria jo, posats a especular. I és que no tenen vergonya. Financien els grups que actuen contra la democràcia i que generen xenofòbia (perquè l’anticatalanisme no és més que xenofòbia, i perquè subvencionar franquistes és subvencionar colpistes), i pretenen anar de demòcrates.
Consti que si els bàrbars del PP han agafat l’etiqueta de demòcrates és perquè bona part de l’esquerra que pactà amb el franquisme ho ha fet possible. En qualsevol cas, a Mallorca el feixisme es mou amb una total impunitat: així es produeixen agressions a immigrants, manquen actuacions contra els que atempten repetidament contra el bosc de la memòria, contra els símbols en memòria de les víctimes, contra els que reivindiquen els drets nacionals o socials, o contra les poques plaques dels carrers dedicades a l’esquerra (el Carrer Pablo Iglesias).
Els gestors del poder, i en aquest cas també hi entra el delegat de govern, suposadament socialista, tenen en molt poca estima a les víctimes del terror quan no són les seves, quan no es poden instrumentalitzar amb objectius polítics o quan les víctimes són dissidents socials que amb les seves demandes causen problemes als que des de les institucions haurien d’actuar en benefici de la ciutadania .