El David Fernández ha tret un llibre, que acabo de llegir i que dóna per parlar molt, que no em puc estar de recomanar als dos o tres que llegiu això: "Cròniques del 6", a Virus Editorial.

Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial

David Fernàndez

«Recuérdalo tú y recuérdalo a otros», és la crida insistent que presidia el poema 1936 de Luis Cernuda, quan recorda la trobada amb un antic combatent de la Brigada Lincoln; és l’imperatiu moral de lluita contra la temptació del silenci. La història d’aquest llibre estava esperant, des de feia temps, que algú l’expliqués. L’autor escriu des de la valentia i l’honestedat que dóna el comprimís i la convicció, i ens ofereix una comprensió neta, apassionada i exacta d’una sèrie d’episodis del nostre passat més recent. Es tracta d’una experiència dantesca, de baixada a les clavegueres de l’Estat d’un periodista arriscat, provocador i políticament incorrecte.
Darrera el nostre Estat de Dret s’hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així és com ens parla de maletes i fons reservats, d’informes confidencials, de comissaries i tortures, d’infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats… en definitiva, de la guerra bruta d’un estat d’excepció encobert contra els moviments socials i populars.
Era una història ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconèixer les noves situacions del futur. Aquesta és la tasca de la memòria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, d’alguna o altra manera, ens hem vist implicats en la història d’aquests últims deu anys de protestes. No se’ns mostren les coses com van passar, sinó com ens van passar, en un espai i un temps col·lectiu.Jaume Asens, a l’epíleg «Així (ens) va passar»

Aquesta història arrenca el 28 d’octubre de 1996 amb el desallotjament manu militari del Cinema Princesa i arriba fins a l’absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.
Però Cròniques del 6 és un llibre obert i no té final. Perquè, malgrat el relleu suposat dels Mossos, el Grup VI ?i els seus agents? segueix plenament operatiu. Els uns i els altres són parts complementàries de la maquinària repressiva que l’Estat necessita per imposar, com sigui, una improbable pau social en temps de desigualtats i injustícies creixents.

Pròleg d’Arcadi Oliveres; epílegs d’August Gil Matamala, Albert Martínez, Ester de Pablo, Ma. Gabriela Serra, Iñaki Rivera, Jaume Asens i Guille Reyes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!