Prendre la paraula

jordimartifont

23 de febrer de 2007
Sense categoria
2 comentaris

El ridiculisme, una via anticolonialista contra els ‘zombis catalans’

Per aturar la colonització psicològica, una forma subtil d’invasió i persuassió destructiva

 

 

L’any 2001, es publicava no sé on tot i que sembla que al Garraf un dels manifestos més surrealistes sense voluntat de ser-ho dels molts que els catalans i les catalanes hem fet públics mai. I com sabeu, som un poble amb un cert gust per fer proclames, manifestos, discursos i atabalaments col·lectius diversos. Es tracta del “Manifest programàtic per a la descolonització mental i política dels països catalans”, titulat també “Manual de desintoxicació zòmbica”, signat per la Lliga Anticolonial i que podeu llegir complet a www.catigat.org. Per cert, no us quedeu amb una llegida perquè de manifestos n’hi ha dos i els dos són assumits per la Lliga Anticolonial, ja que no saben amb total certesa quin és l’autèntic. Així que un cop llegit el primer, cal continuar pel segon.

 

            Els autors del manifest són la gent de la Lliga Anticolonial, una organització que s’autodefineix com a “semisecreta, independent, intercultural i mediterrània”, que aplega “alguns indígenes catalans” que reconeixen el procés de colonització que pateixen els Països Catalans i que per desactivar aquesta colonització usen “les armes de la paròdia, l’humor, la substitució simbòlica, el surrealisme polític és a dir, el subversivo-barrilairisme…”, reassumint “la tradició catalana humorística que va de “El be negre” al recent ridiculisme de “Cataconya” passant pel mestre Brossa”.

            A banda del web, que és recomanable de dalt a baix, podeu llegir el llibre “Cataconya, la via ridiculista d’accés a la independència”, de David Duran, publicat per La Magrana i en aques moments descatalogat, una novel·la d’humor on es plantegen diverses reflexions de caràcter polític, com ara la necessitat de revisar les formes de lluita convencionals i el paper del poder mediàtic. La seva estratègia d’alliberament s’anomena ridiculisme i es basa, precisament en això: “en portar la nostra condició d’espanyols fins a extrems que posin en ridícul l’Estat espanyol i aquest, fart, ens doni la independència per expulsió”.

 

            D’altra banda, Salvador Avià i Jordi Avià són els autors de “Dr. Cat, esgarrapant a tort i a dret”, publicat per l’Editorial L’Avenc. S’hi explica, per als nouvinguts a aquest nomoviment com jo, qui és el Doctor Cat, en el que és un autèntic viatge iniciàtic a la subversió de l’avorrida realitat que vivim com a poble i com a individus, amb voluntat alliberadora, és clar. El llibre, tal com diuen els seus autors, no contesta les preguntes que ens podem arribar a fer sobre aquests temes, però ens serveix per airejar alguns aspectes poc coneguts o totalment desconeguts d’aquest personatge més que singular, des de la seva filiació zoològica fins a la seva militància anticolonialista, tot passant per Cuba, Jamaica, Vietnam i els casinos de Las Vegas. A més, inclou una galeria de personatges “de primer, segon i ínfim ordre: Stalin, Fidel, Ho-Cho-Minh, els Skatalites, Demis Russos o Rod Stewart, entre d’altres”.

 

            Els companys d la Lliga Anticolonial, per acabar, tenen entre els seus èxits el fet d’haver popularitzat el gat que podem veure darrere d’alguns cotxes com a alternativa al toro d’Osborne que els nacionalistes espanyols tenen com a símbol i amb què han ubstitutït en les estanqueres la gallina franquista, ara il·lelgal. El toro va ser vençut en les carreteres del Principat pel ruc català, després d’una gran campanya mediàtica a nivell regional ara fa tres estius, sense acabar de fer desaparèixer el subversiu gat que podeu veure en la seva pàgina web i que no és res més que una versió retocada del toro abans citat. L’alternativa del gat té, doncs, uns antecedents que ens el fan molt més proper per la banda de la ironia subversiva i de l’humor propis de l’irredemptisme més encarallat. Del catgat simbòlic, els redactors de la segona versió del manifest per a la descolonització mental en dien que és “petit, sexualment alliberat i insubmís, com a contrapunt del toro, pesat, masclista i ranci” i que ha estat “la primera aportació de la Lliga Anticolonial a la necessària renovació simbòlica que tant necessita el nostre poble”. Som-hi doncs, fem-los cas i desolonitzem la nostra ment.

 

  1. La veritat es que la primera vegada que vaig descobrir la web del catigat hem vaig sorprendrer moltíssim. Ja era hora que es donara pas a una nova forma de lluita que ens feia falta. La lluita a partir de les rialles!!….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!