Dos poemes palestins en català.
En el seu vocabulari no hi havia arbres
ni flors…
En el seu vocabulari no hi havia ocells.
Només sabia el que li havien ensenyat:
matar els ocells,
i va matar els ocells;
odiar la lluna,
i va odiar la lluna;
tenir un cor de pedra,
i va tenir un cor de pedra;
a cridar: ?Visca el que sigui!?
?Fora el que sigui!?
?Mori el que sigui!?.
En el seu vocabulari no hi havia arbres,
en el seu vocabulari no hi havia
ni tu ni jo
perquè ell havia de matar-nos
a tu i a mi.
Només sabia allò que
li havien ensenyat:
matar-nos a tu i a mi.
Només vull morir en la meva terra,
que m?hi enterrin,
fondre?m i esvair-me en la seva fertilitat
per ressuscitar sent herba a la meva terra,
ressuscitar sent flor
que esfulli un nen crescut
en el meu país.
Només vull estar en el si de la meva terra
Sent terra
Herba
O flor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja puc anar a dormir tranquil. Aquestos poemes hem reconfortaràn durant tota la nit.
Gran descobriment aquest blog. Està tot molt interessant. Tendré que apendrer de tu…temps al temps. (xe, pareix qeu estiga fen-te la pilota, però de veritat, està molt bé!!, ja era hora que algú pensara el mateix que jo…que de vegades pareix que estigem sols i rodejats de feixistes)