Prendre la paraula

jordimartifont

22 de febrer de 2007
2 comentaris

Dos poemes palestins

Dos poemes palestins en català.

Muin Basisu

 

Jo, tu, ell

 

En el seu vocabulari no hi havia arbres

ni flors…

En el seu vocabulari no hi havia ocells.

Només sabia el que li havien ensenyat:

matar els ocells,

i va matar els ocells;

odiar la lluna,

i va odiar la lluna;

tenir un cor de pedra,

i va tenir un cor de pedra;

a cridar: ?Visca el que sigui!?

?Fora el que sigui!?

?Mori el que sigui!?.

 

En el seu vocabulari no hi havia arbres,

en el seu vocabulari no hi havia

ni tu ni jo

perquè ell havia de matar-nos

a tu i a mi.

Només sabia allò que

li havien ensenyat:

matar-nos a tu i a mi.

 

Fadwa Tuqan

 

Només vull estar en el seu si

 

Només vull morir en la meva terra,

que m?hi enterrin,

fondre?m i esvair-me en la seva fertilitat

per ressuscitar sent herba a la meva terra,

ressuscitar sent flor

que esfulli un nen crescut

en el meu país.

Només vull estar en el si de la meva terra

Sent terra

Herba

O flor.

 

  1. Ja puc anar a dormir tranquil. Aquestos poemes hem reconfortaràn durant tota la nit.

    Gran descobriment aquest blog. Està tot molt interessant. Tendré que apendrer de tu…temps al temps. (xe, pareix qeu estiga fen-te la pilota, però de veritat, està molt bé!!, ja era hora que algú pensara el mateix que jo…que de vegades pareix que estigem sols i rodejats de feixistes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!