Prendre la paraula
jordimartifont
Publicat al número 25 de la revista "Catalunya".
Tots els diaris, totes les televisions, tots els mitjans de comunicació social, en definitiva, han donat la bona nova. Tothom en parla i no és profecia, és mentida. Exceptuant un petit tant per cent que, diuen, és impossible que s?anul.li, la taxa d?atur a algunes comarques de Catalunya ha arribat al concepte tècnic de nivell zero. Lloada sigui la política del PP-CiU! Lloada sigui!
Visca la privatització de les empreses públiques! Visca!
Endavant la flexibilització laboral! Endavant!
La competècnia és el nostre Déu! Amunt els cors!
El consum és la felicitat! I tant, i tant!
I tantes bajanades com vulgueu. Tantes i més. No hi ha punt final per als lemes i les parauletes punyeteres de la nova economia (sí, sí, de la nova economia). S?han d?acabar les protestes de sindicaleros i insatisfets perquè la felicitat és arribada i el principal problema de la nostra societat ?junt amb la droga i el terrorisme- ha estat vençut. L?atur s?ha esfumat, això sí, tècnicament parlant.
Sí senyor, la plena ocupació és com el misteri de la santíssima trinitat, tothom en parla però ningú l?explica amb la seguretat d?estar convencent l?auditori. Perquè ningú tampoc no parla de la relació existent entre salaris (cada dia més baixos i precaris per a una gran majoria) i la producció a l?alça (les màquines i les diverses revolucions de la tècnica que haurien de servir per fer el treball més f+àcil i evitar perills innecessaris continuen només al servei de l?acumulació de més riquesa per a qui ja és ric).
Enmig del desert del pensament crític ?de fet, la resta, de pensament en té ben poc- que ningú no ho expliqui també és mentida, perquè nosaltres som algú i, a més, sabem que no estem soles, sinó molt ben acompanyades. Som encara moltes les que cridem que això és mentida, que no ens creiem que ningú no cregui en la possibilitat de canviar-ho tot perquè la precarietat no sigui el preu per a la plena ocupació, perquè qui estigui fora del món laboral pugui viure com a persona que és. Però fins en això ens han fet ballar al seu so, al so del poder econòmic, que és l?únic que esxiteix.
La plena ocupació no hi és perquè plena seria de tothom i de totdon i ara aquesta situació no es dóna. Però és que, a més, a nosaltres no ens interessa el repartiment de la misèria que volen amagar amb aquests conceptes matxacons de l?èxit social i d?aparença de felicitat a través del consum de bestieses i d?omplir els temps morts amb soroll. No, Nosaltres apostem per l?estabilitat en els ingressos, ja sigui a través del treball o a través dels diversos sistemes que anem somiant davant dels ulls per fer-los realitat en un tres i no res, es digui salari social o renda bàsica, però que volen dir, al cap i a la fi, repartiment de la riquesa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que guai, tio! repartiment de la riquesa i estabilitat en els ingressos per a tothom: qui vulgui treballar que treballi (som tolerents amb el masoquisme) i qui no vulgui treballar que cobri igualment. Mai havia llegit una demagògia tan i tan i tan barata.