Publicat al número 46 del "Catalunya" amb el títol "El marquès d’Esade i la nova economia".
En el meu lloc de treball, s?acostuma a veure gent anar amunt i anar avall, arribar, estar-s?hi fent feina uns dies, unes setmanes o fins i tot uns anys, i desaparèixer tot seguit amb projectes, feina i dedicació, a la recerca d?un treball més plaent o senzillament d?una altra feina.
Els que fa temps que ens arrosseguem per les nostres quatre parets hem vist com en els darrers catorze anys han aparegut molts i diversos treballadors. D?aquests, alguns venien a fer de treballadors i d?altres a fer de caps, de ?jefes? en diuen en espanyol. N?hi ha que han plegat perquè els han fet fora ?per exigències de la producció? i d?altres han desaparegut sense dir ni ase ni bèstia. Alguns han deixat petjada i marca, tant per la seva simpatia com ?i aquest és el cas que ens ocupa- per la seva idiosincràcia. Altres s?han esfumat com el fum.
El personatge que motiva aquest articlet és dels últims, un mig cap ja desaparegut que, en el nostre divertit llenguatge compartit, no vam tardar a anomenar com el Marquès d?Esade. Marquès perquè anava de ric i d?Esade perquè, dia sí dia no, la seva frase de presentació era: ?és que jo he estudiat a Esade?. Es veu que això vesteix i, mira per on, igual que el rei que anava despullat, un cop desaparegut del nostre voltant, també ens vam assabentar que el ?vestit? de l?Esade era només fum, és a dir un nom amb què ell mateix es guarnia però res més; mai no havia estudiat a l?Esade aquesta ni a enlloc que s?hi assemblés.
Quan el Marquès tractava amb una empresa ?gran? i prestigiosa, corria a ensenyar-nos la pàgina web de la firma en qüestió per fer-nos entendre la importància de la seva posició, la qual li permetia tocar el cel dels seus mites amb la punta dels dits. Parlava tot sovint de l?alta distinció dels clients que aconseguia per a l?empresa o dels que arribava a conèixer, del seu iot, de les seves amistats distingides, de les reunions d?alt nivell… i tres cops que va quedar amb algú per dinar, els convidats van acabar pagant-li la menja ?perquè m?he deixat la Visa al despatx?; tot i que encara va ser pitjor el cas d?una treballadora que es va deixar apropar a casa en el seu flamant cotxe esportiu i va acabar havent de pagant la gasolina perquè la Visa en qüestió s?havia tornat a quedar al despatx. El seu àtic a Barcelona va acabar sent un altre dels seus molts impagats.
I és que l?aparença és una de les normes bàsiques dels temps que corren, en què més que ser s?ha de fer creure que s?és i, si no es té títol, la mentida ens el donarà a base de repetir-la. En el món de la ?nova economia?, el Marquès és un producte típic de la simulació general que ens volen fer viure, tal com ho és la mateixa ?nova economia?, una denominació que els publicistes del turbocapitalisme s?han inventat per netejar el rostre a la mateixa reuca de lladres i estafadors que sempre s?han mogut com peix en l?aigua sense fotre brot i demanant disciplina, treball i dedicació a l?empresa, que per això vesteixen com els amos. A ?El Lazarillo de Tormes? ja es parlava d?aquests ?hidalgos? que es tiraven engrunes de pa per sobre per fer veure que s?havien fotut un fart i després mataven la gana a base de badalls, però passaven per rics, que és el que els importava. Així que, de nova, res de res. Tal com lo Carlos diu que deia no sé qui, ?poca feina, mal fotuda, ben pagada, abans morir que quedar bé?. Aquest és el seu lema, el del Marquès d?Esade i el de la nova economia… i cal que ho tinguem ben en compte i ho diguem ben clar, no fóra cas que ens els acabéssim creient.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon text. Jejeje, la veritat es que sempre hi haurà gent que intenta fer pareixer el que no es. Quina llàstima. M’agrada molt el teu bloc. Està molt interesant. I per el que veig, en tots sempre està el típic anònim de dretes…Es una plaga!!! jejeje