Publicat al número 53 de la revista "Catalunya".
Un munt de gent, un munt de gent, un munt de gent no és res més que un munt de gent. Un munt de gent amb un objectiu no és, tampoc, res més que un munt de gent… amb un objectiu. Un fotimer de gent, amb o sense objectiu, torna a ser, i ja en van tres, un fotimer de gent, vaja, un munt que diuen a Barcelona. Un munt de gent, lluitant alhora, un braç al costat de l’altre, un cap al costat d’un altre, per un objectiu, amb una tàctica i una estratègia compartides, seguint les ordres d’un o més d’un cap, és una massa encara no fermentada que ves a saber si pujarà i es farà la crosta dura; però una massa necessita líders i ja hi tornem a ser: un munt de gent.
Una massa lluitant al carrer és un munt de morts si qui mana no vol deixar de fer-ho i veu perillar la seva posició, un munt de morts assassinats per un altre munt de gent que s’ha especialitzat en ser munt de gent, obedients a les ordres, part de la defensa del poder però alhora víctimes d’aquest.
Un munt de gent, amassada i aplanada, amb horitzonts de derrotar qui els amassa i aplana, utilitzant els mateixos mètodes amb què són aplanats i aplanades, establint formes organitzatives militars en la seva lluita contra -diguem-ho clar- els militars, repeteix -i no és ceba- la fórmula que hem vist i repetit -perdó per la repetició- fins a la sacietat… nosaltres que som insaciables, un munt de gent.
Un munt de gent a casa mirant la tele… tampoc, malgrat mirin «humor intel·ligent» i se n’enorgulleixin davant les amistats o els desconeguts. Ni a l’església, tampoc. Ni als bars que s’omplen de munts, també de gent, que busquen passar la nit sense adonar-se’n quan les cerveses omplen munts de gent. Ni un munt de gent al futbol, sigui quin sigui el partit o l’equip, ni tan sols anant de botigues tot i que cadascú triï un vestit diferent perquè el mercat, sempre tan comprensiu, ens n’ofereix la possibilitat, i els jerseis són barats perquè munts de gent ens els fan passada la frontera que molta gent no reconeix i per això s’aventura a fer-la fonedissa en barques anomenades pasteres.
Ni les manifestacions contra organitzades pel Govern contra qui els vol desallotjar del govern i posar-s’hi ell, o ella. Ni els viatges compartits amb munts, també de gent, camí allà on munts de gent es banyen en rius que purifiquen cos i cap, o això diuen.
Ni el semàfor aquell davant del Zara, on altres munts de gent espera que es posi verd i obeeix sense pensar l’ordre de la representació del poder que suposa un semàfor palplantat entre un costat i un altre d’aquell carrer tan ample a la Barcelona del Fòrum de les multinacionals de la guerra que ara no recordo com es diu però que ja hi era quan les Olimpíades i fins i tot molt abans quan els munts de gent deien que no i era que no.
Aleshores, algú una mica informat em pot explicar què és una multitud?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!