Prendre la paraula

Foto: Dídac Salau.

?La musa i la nimfa i la dama i la pia

s?arrenca el postís i la veu disfressada,

i surt la marmanyera endiablada

que empaita la monja i li crema el convent?

Joan Maragall, Oda nova a Barcelona

Ets la filla de la impaciència

tragèdia vermella,

desassossec constant,

-?Tothora com boja?

diuen los de la baba,

a la recerca de la novetat.

?La musa i la nimfa i la dama i la pia

s?arrenca el postís i la veu disfressada,

i surt la marmanyera endiablada

que empaita la monja i li crema el convent?

Joan Maragall, Oda nova a Barcelona

Ets la filla de la impaciència

tragèdia vermella,

desassossec constant,

-?Tothora com boja?

diuen los de la baba,

a la recerca de la novetat:

?Dibuixa?m,

amb llapis de mil colors,

una cara amb la polla al nas?.

Tendra i tossuda, esperes, sola,

roses de Síria i gladiols florits:

?Cotecotecoté coté, cotecotecoté coté?.

Just ara que diuen que fa

tan mal temps

un pamet més amunt del mapa,

quan no es veu lo sol al cel

ni fan l?ullet estels entre les palmes.

Tornaré, amb insistència,

trinxaré en mil bocins

autopistes d?asfalt finet,

m?hi trencaré les dents, lo cap a cops,

les ungles dels dits, la pell del cos i tot

per retrobar-te, a poc a poc,

i equivocar-te un altre cop.

Tornaré a la Reial,

a menjar-te els morros a mossos,

amb l?esquena al Glaciar

i el cos al foc de la Rambla.

A tu, que ni quan creixes immensa

no et deixes enlluernar

per l?estètica del confort

ni l?integisme de la modernitat.

I et fas plena d?ahir,

sense renunciar a ser teva

tant avui com demà.

Tornaré a la Reial,

a reviure el color de les façanes

de la porta de l?infern,

on fins i tot lo gel em crema.

A l?avantsala del combat,

m?instal·laré al laberint

de les paraules adolescents,

sense Déu ni pàtria ni amo.

I et fas plena d?ahir, avui, demà.

Que el temps no esborri

l?insomni de les teves nits!

?i després et refàs  més potent?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!