Prendre la paraula

jordimartifont

31 de gener de 2007
0 comentaris

Llibertat_26

Publicat a al número 65 de la revista "Catalunya".

La nostra llibertat, diuen els lliberticides, comença allà on acaba la dels altres. I així situen la llibertat en l?òrbita conceptual de la individualitat, oblidant que moltes de les nostres llibertats són col·lectives i, per tant, comparteixen l?espai amb les dels altres.

És el seu camp de batalla. La individualitat oposada a la col·lectivitat és una de les múltiples formes de control sobre les nostres ments que la dreta -no importa sota quin nom es disfressi ni sota quines sigles- utilitza per no deixar cap espai que s?escapi de la seva visió quadrada de món que molts de nosaltres hem passat a utilitzar inconscientment aïllats com estem en un planeta on molts cops l?única relació amb la resta de la humanitat l?exercim a través d?una pantalla de televisió que mai no admet cap pregunta, ni tan sols quan ens deixen publicar-hi missatges sms…, pagant, és clar.

Ens cal recuperar l?espai de la llibertat per exercir-la, sense normes preestablertes però sabent també que l?espai que ens toca per recórrer, com deia Garcia Oliver entre les coses que crec que deia bé, ha de tenir preparats els nous frens per al tren que deixarem anar costa avall quan li trenquem els actuals en la nostra lluita per la llibertat. Deia el de Reus a ?El eco de los pasos?  que a qualsevol revolucionari li cal saber, abans de deixar anar les cadenes que oprimeixen el poble que vol alliberar, quines seran les noves cadenes que caldrà administrar per tal que la nova societat no acabi en el pedregar. I així, el ministre anarquista obria el camí a una forma de revolució que ha portat la humanitat, li pesi a qui li pesi, a les cotes més altes de llibertat col·lectiva mai conegudes. Això sí, en referència, és clar, a la societat que l?envoltava, no a la societat que vindria deu, cinquanta o cent anys després. Així, emmirallar-nos en les llibertats del passat per escriure el present equival a no voler un futur més lliure, més alliberat. Perquè la societat que volem transformar és molt més lliure que la que es van trobar els nostres avis al 1936, però té les tanques per al futur alliberament tan altes que mai no les podrem superar saltant-les, tan grassos com estem, sinó que haurem de tirar-les a terra. Potser ens tocaria a nosaltres, els anarquistes, preparar les noves cadenes o les noves tanques -feu anar la figura que més ràbia us faci- però no crec que ens hi haguem d?encaparrar massa. De moment, ens cal apuntar cap a on volem anar, amb quina intensitat ho hem de fer i saber, ben clarament, a on és la nostra llibertat, a on la volem situar i quines són les llibertats en allò concret que ens cal aconseguir -ara ja per no perdre l?oxigen que ens cal per poder tirar endavant dia a dia amb la il·lusió real que només lluitant podrem avançar. Les cadenes ja les posaran els especialistes… mentre nosaltres continuarem lluitant per la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!