Publicat al número 43 de la revista "Catalunya".
No crec que ens haguem d’aïllar del món forà per crear una manera de fer que ens apropi a l’alliberament que com a éssers humans anhelem i que mai serà total perquè la totalitat forma part, només, del món que no volem. És per això que un o dos dies a la setmana compro diaris que tenen entre els seus columnistes persones que no dubtaria a definir com a membres de l’extrema dreta (estigui instal·lada aquesta a les files d’un partit autodenominat demòcrata o vagi de periodista independent). Una de les persones que més fàstic em fa llegir els articles és aquest Miquel Porta Perales que escriu de tant en tant a les pàgines de l’Avui. NO em perdo cap dels seus articles que em vénen a les mans; els seus llibres també us els recomano si voleu tenir descomposició un segopn o dos (no més) després de llegir-los.
El Porta Perales va de liberal ultra, o de mot liberal (que això de cuidar les paraules ho saben fer molt bé aquesta colla). El Porta Perales va tenir una joventut "radicalilla" i "conscienciada", al costat sempre de les avantguardes del proletariat que volien la revolució permanent i es pronunciaven sempre que podien contra el món capitalista que els ofegava la vida i la resta, sempre sense renunciar a la jerarquia que els intèrprets de Marx els deien que era essencial. I un cop arribat a la maduresa o a la podridor, perquè hi ha raïms que no tenen terme mig, ara escriu des de les pàgines d’opinió de l’Avui (que és on el llegeixo jo) contra els serveis públics, contra els esquerranosos, contra els qui plantem cara al seu sistema, contra els pacifistes… i contra tot aquell que no siguin tan ordenadament de dreta neoliberal com és ell. Ah, el seu estil no utilitza els insults com fa el meu, però és que jo tampoc ho faria si escrivís quan vulgués a les pàgines d’on ell em pogués llegir. Això que, com que els meus mots ni li arriben ni li arribaran, li llenço quatre males paraules per sentir-me descansat del munt de rucades que com a escriptor arriba a acumular quan es pensa que interpreta l’actualitat. El Porta Perales no interpreta res més que el pensament de la dreta que prefereix l’ordre a la justícia, el silenci dels cementiris a la pau sense violència estatal, les lleganyes socials a la distribució de la riquesa; i és clar, el seu deu ser un estómac ple d’agraïments, ple de gasos d’alt nivell, ple d’arrogància i de bons tecs; la seva deu ser una casa acollidora i fresca; vaja, aquests i la resta d’atributs que un trepa com ell aconsegueix a canvi de llepar i de dir les paraules que serveixes als que ens exploten per continuar la seva depredació. Per continuar el seu domini. És la meva una retòrica vella i caduca? Vella potser sí, però caduca només en el món del Porta Perales i companyia, que van passar de la barricada del nores al no res absolut, el millor camí per viure tota la vida sense pegar brot, sense fer res més que donar paraules al Poder i ser una peça, o peceta, que serveixi als poderosos per a xafar-nos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Comparteixo tot el que dius, respecte a les seves opinions com respecte a les sensacions que produeix. La diferència és que jo ja fa temps que vaig decidir no utilitzar-lo ni de laxant.
Recordo que fa uns quants anys, a la Televisió d’Osona (TVO) hi feien un programa de debats que conduïa en Josep Romeu, i m’hi van convidar i vaig compartir estona amb aquest individu. Si sempre m’havia semblat impresentable, després d’aquella experiència ja no he pogut ni veure’l. És curió com un mitjà com l’AVUI, que al seu dia va vetar Manuel de Pedrolo, ara no té vergonya de llençar espai amb personatges com aquest o el Sostres.
Salut!