Poder 1

El poder és un mentider compulsiu, sino no s’entendria això del Fòrum. Un mentider compulsiu que es creu fins i tot les seves pròpies mentides

Poder

Jordi Martí Font (Priorat)

El Poder és un mentider compulsiu, sempre ens enganya. Però no perquè sigui dolent o pervers -que també- sinó perquè és la seva forma normal de funcionar. Fa tant de temps que existeix que passi qui passi per ell acaba encomanant-se de les seves formes i maneres.

Ens diu pau i ni tan sols es digna a amagar que la paraula la paguen els que treuen benefici de al guerra i, per tant té subvenció de l’assassinat premeditat de milers de persones, que és el que al cap i a la fi són les guerres.

Ens diu sostenibilitat i només acabar de pronunciar el mot ja té a la punta de la gola un munt de projectes o realitats que s’encarreguen de desmentir clarament que aquesta sigui la seva intenció. Ciment, ciment i més ciment.

Ens diu diàleg i els cops de porra s’encarreguen, sense mitjancers, de convèncer-nos de quina mena de diàleg es refereix.

I així es perpetua durant anys i panys, canviant els rostres però exercint com a tal. Fins i tot els possibles indrets de canvi, com podien ser els fòrums socials que els qui no volem ni demanem poder ens hem muntat en els darrers anys de dictadura econòmica global acaben convertint-se també en espais de poder. Les ciutats hi perden el públic per esdevenir privades, privades de llibertat, privades de diferència i privades d’humanitat. Els fòrums també són negoci, negoci del més lucratiu, negoci del més rendible, emparat darrere boniques paraules buides de res que no sigui el contingut del negoci que les patrocina, sigui aquest presentable o no.

Centenars de milers, milions fins i tot, de persones visiten el Fòrum com si es tractés de ramats de bens. Compren l’entrada i esperen trobar-hi no saben què, perquè tan cec com estava el poder per muntar-se del greix dels diners ha oblidat la possibilitat de donar a les gents consumidores de cultures poca cosa més que llistats de creadors. Creadors especialistes en la creació que reben els diners que sobren a la gent dels negocis per tal que no els emprenyem massa. Que la cultura és sempre una bona manera d’invertir el poder que els diners proporcionen i que les creacions renten. Ja sabeu, el lema de sempre reconvertit amb gust de Fòrum: pa i circ.

Però no ens posarem pedres al fetge, perquè hem après a mig perdre i a celebrar les vegades que no és així. Ens menjarem el pa, gaudirem del circ i exigirem mil i un cops que la nostra màxima aspiració està en la desaparició del poder o, arribat el cas que la dictadura del present ens orienti cap a possibilismes totalitaris, que el mateix poder quedi tan repartit i amb tanta poca delegació que ningú pugui exercir-lo més enllà del seu propi cos. Més o menys un món on no s’hagi de pagar per tenir pau, sostenibilitat i diàleg, un món sense poder, bonic i alegre, humà en definitiva.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *