Prendre la paraula

?Avui he passejat Belgrad tancant els ulls; / la casa dels teus pares, / la vella escola, els llocs del mercat… / els enderrocs eren tan freds / que les meves llàgrimes es van congelar? cantava El Ruso a ?Línea de fuga?.

?Avui he passejat Belgrad tancant els ulls; / la casa dels teus pares, / la vella escola, els llocs del mercat… / els enderrocs eren tan freds / que les meves llàgrimes es van congelar? cantava El Ruso a ?Línea de fuga?, un dels exercicis intel·letuals de més alçada del rock europeu dels anys noranta, un atreviment que un dia caldrà reivindicar també pels seus textos, a banda de la música. Rellegir Deleuze a ritme de ska, fusió, rock, hardcore… ?Abril de mil nou-cents absència? removia els enderrocs per trobar-hi, al davall, vida. Vida que corresponia a la sang que corria per les venes, a la voluntat de ser que deien Maragall (l?avi) i Nietszche. El militarisme que crea enderrocs ha de ser desterrat de les nostres vides, amb l?objectiu clar de la desaparició dels exèrcits, sense por a denunciar públicament també el militarisme d?alguns que es volen dels nostres i estan a l?altre costat de la tanca. Ni exèrcits que paguen amb els seus impostos els qui no fan bjecció fiscal ni exèrcits que recullen els necessaris diners per a les armes extorquint o amenaçant. Els exèrcits han de desaparèixer perquè ells són els braços executors de les ideologies totalitàries, de les que es diuen dictadures i de les que es diuen democràcies.

            ?Quanta mort més costarà aquest simulacre, quanta soledat cap encara en el palmell de la meva mà, / em pregunto aquest abril de mil nou-cents absència?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!