Prendre la paraula

jordimartifont

15 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

‘Els Montseny-Mañé, un laboratori de les idees’

Sobre el llibre ?Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees?, de Dolors Marín i Salvador Palomar, editat per l?Arxiu Històric Municipal de Reus.

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d?un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de ?la lleona?.

            Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l?anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a ?la idea? com per la seva creació intel·lectual d?aproximació d?idees revoluonàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l?anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: ?La Revista Blanca?. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l?Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense ?La Tramuntana? abans ni amb la ?Soli? després o amb ?La Lletra A? encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l?anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l?actualitat.

            El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d?una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l?obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l?Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d?assistent. D?intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s?ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l?altra.

            ?Un laboratori de les idees? és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m?agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s?ha d?historiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!