El volum dotzè de la col·lecció ?El món de les nacions? de l?editorial Afers, publicada junt amb la Universitat de València, porta per títol ?Nacionalisme banal?. El seu autor és Michael Billing i va ser publicat en anglès el 1995; ara ha sortit en català en una traducció d?Anna Torcal i Salvado Company prologada pel mateix Billing.
El volum dotzè de la col·lecció ?El món de les nacions? de l?editorial Afers, publicada junt amb la Universitat de València, porta per títol ?Nacionalisme banal?. El seu autor és Michael Billing i va ser publicat en anglès el 1995; ara ha sortit en català en una traducció d?Anna Torcal i Salvado Company prologada pel mateix Billing.
?Nacionalisme banal? és una obra d?un pes considerable ?i no parlo de quilos sinó de la seva importància- ja que l?autor hi tracta un tema que sense ser nou rep un enfocament fresc capaç de trencar esquemes i motllos preconcebuts. L?autor, amb un currículum amplíssim pel que fa a docènca universitària tant a Anglaterra com als Estats Units, i autor d?un corpus literari impressionant, dissecciona, pacientment i sense deixar-se un sol detall, el nacionisme dels estats un cop aquest ha estat assumit pel poble, és a dir passada l?etapa nacionalitzadora. L?autor dóna fe d?existència d?això que els estats ?tots i cada un d?ells- han assumit com a pedra fundacional per a l?adhesió de les poblacions que administren en el seu territori: la nació. No hi ha ni un tòpic que no passi per la mirada encuriosida de Billing, que s?ho pregunto tot, fins i tot en un capítol fantàstic, l?existència de les llengües com a formes d?adhesió prèvies a molts dels projectes i realitzacions nacionals. El lleguatge de l?autor no és complicat però sí que en algun punt el llibre esdevé complex, perquè tots els conceptes que normalment utilitzem ballen i se?ns presenten en tota la seva contradictòria realitat.
Seria magnífic que allò que diu aquest llibre passés a formar part de les nostres pròpies biblioteques mentals, tot i que com tants d?altres suposo que esdevindrà ?només- bibliografia d?experts i estudiosos del tema. Una llàstima perquè el volum serveix, a banda de per enllustrar-nos i qüestionar-nos a nosaltres mateixos, per fer front a aquesta colla de gavines populars que omplen de merda ?amb perdó- l?arena de la política catalana i espanyola amb adjectivitzacions negativitzadores del ?nacionalisme? mentre ells practiquen el que per a mi és el més repugnant de tots, el banal, el que ha acabat la feia estandarditzadora.
Llegint el llibre, m?ha vingut al cap aquell magnífic assaig de Joan Francesc Mira que em sembla que ara han reeditat, ?Crítica de la nació pura?. Si fa no fot, ens diu el mateix, però amb un afegit final sobre el cas nacional-estatal espanyol que també el fa especialment recomanable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El tema m’ha interessat molt. Jo he llegit algunes ressenyes i he fet la meua columna mensual en català al periòdic “La Comarca” d’Alcanyís (Baix Aragó-Terol) sobre el tema, doncs darrerament havia aparegut algun article (se’ns dubte d’un lector àvid d’El Mundo) dient que els nacionalismes eren la font de tots els mals i que calia eradicar-los.
Si vols llegir-lo (no és tan bo com el teu, i, a més, pensa que el públic és aragonès):
http://esmolet.bloc.cat/
He lincat aquest teu article, doncs qui vulgui més info i millor expresada la hi trobarà.
Salut i endavant