Prendre la paraula

jordimartifont

9 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Un llibre sobre el treball precari

Sobre el llibre "El empleo precario. Seguridad de la economía e inseguridad del trabajo, d’Andrés Bilbao, publicat a Los Libros de la Catarata

El Centro de Asesoría y Estudios Sociales va realitzar un estudi, dirigit per Andrés Bilbao, que ara ha tret al carrer en forma de llibre. L?estudi recull una sèrie de conclusions sobre un dels temes més apassionants dels darrers temps i el tema no és altre que el del treball precari i com pot ser que com més es precaritza la situació dels treballadors i treballadores a l?Estat espanyol, menys resposta hi ha per part de les persones afectades davant d?això. Aquesta és la pregunta del milió, la que fa vessar el got de la paciència a les persones que, concients de què és el treball i com s?ha arribat a l?actual situació -amb una certa protecció social i una sèrie de drets que crèiem irrenunciables- veuen com l?única direcció que entenen com a lògica els més desafavorits en el món laboral és el pas cap enrere i la pèrdua irremissible de tota mena de drets.

            La vella premissa de ?com pitjor, millor? s?ha demostrat falsa i el que cal veure, ara, és precisament per què això ha estat així. ?El empleo precario. Seguridad de la economía e inseguridad del trabajo? no aporta les solucions que poden arribar a bucar-hi la gent que tot ho veu pla, però el que sí fa és donar una multitud de testimonis que van il.lustrant les seves diferents parts i les nostres diferents preguntes.

Una de les coses que més sobta, tot i que pugui haver estat observat en altres obres, és el recel davant de les formes de treball i organització de què s?han dotat les treballadores i els treballadors per aconseguir millores en el seu treball al llarg de la història. Així, tant els sindicats com els mateixos treballadors fixos són vistos pels precaris com quelcom molt allunyat tot i treballar, a vegades, en la mateixa feina. S?estableix així un trencament que resulta desmobilitzador, enfrontador i perillós per a qualsevol intent d?organització que vulgui, com la nostra, dirigir-se a tota la classe obrera i no només a aquella que per les seves condicions de contractació es pugui enfrontar a l?empresa amb garanties d?èxit, és a dir la més establerta. El mateix fet que els sindicats es vegin com quelcom llunyà per part del col.lectiu de precaris, com una cosa que no serveix per fer front als problemes de qui treballa així, hauria de ser un revulsiu prou potent per entendre que potser la nostra manera de fer comença a allunyar-se dels seus objectiu tan ràpidament com creix aquest col.lectiu de gent que cada cop té menys drets i cada cop en demana menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!