Prendre la paraula

jordimartifont

17 de desembre de 2006
1 comentari

Pinochet ha mort, visca Franco!

El seu cos no es podrirà ni se?l menjaran els cucs, l?han incinerat. Incinerat i escampat les cendres per les seves terres, robades, com tot el que tenia, al poble, al poble de Xile.

El seu cos no es podrirà ni se?l menjaran els cucs, l?han incinerat. Incinerat i escampat les cendres per les seves terres, robades, com tot el que tenia, al poble, al poble de Xile.

    Augusto Pinochet ha estat un altre dictador que no tindrà Valle de los Caídos, no va fer la feina tan ben acabada com Franco i al final dels seus dies fins i tot va ser perseguit per la justícia amb acusacions que ell va rebatre dient que patia demència senil… demència sí, però no senil.

Alguns dels seus obedients subordinats militars han estat fins i tot empresonats, molts altres jutjats pels crims que van desenvolupar durant el règim militar que va instaurar després de bombarder el Palau de la Moneda i eliminar així qualsevol capacitat de resposta del govern democràtic i d?esquerra real d?Allende al seu cop d?estat. Aquí, en canvi, els han absolt a tots perquè el pacte de la Transició així ho demanava.

Dels dos règims dictatorials -espanyol i xilè- en van sorir democràcies burgeses i en això fins i tot els podríem lloar, de fet alguns ho fan i no s?enrojolen. Els lloen perquè si Franco va assegurar que la revolució llibertària i el desenvolupament nacional complet de les nacions sense estat de l?Estat Gran i Lliure… espanyol, s?aturés; Pinochet va aturar el socialisme democràtic de Salvador Allende que posava en perill l?abastiment de coure i d?altres matèries pimeres a la pàtria de Kissinger i suposava un altre focus de dissidència a tocar de la casa dels amos. Franco va ser ?vigía de Occiente? al servei dels Estats Units en la seva lluita mundial contra el comunisme i Pinochet va ser una peça clau en aquesta guerra mundial soterrada que els EUA van desenvolupar a tot el món ara fa trenta anys contra la dissidència i que encara no ha acabat.

3.500 detinguts desapareguts i 10.000 víctimes de violacions dels drets humans són algunes de les xifres que deixa enrere l?assassí xilè, que va morir, com si se?n rigués, el Dia Mundial dels Drets Humans, desfilant enmig dels tres-cents processos judicials que tenia oberts i que ja han anunciat que no s?aturaran. En això sí que són diferents un i altre. Ni Franco ni el seus subordinats no van veure mai, ni han vist, posats en perill els seus drets, privilegis i impunitat, tot al contrari. Encara avui mostren amb orgull la seva feina d?eliminació i manipulació del passat per esdevenir bona gent, presidents autonòmics, líders empresarials, periodistes demòcrates de tota la vida o, fins i tot, líders de l?olimpisme mundial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!