Prendre la paraula

jordimartifont

26 de novembre de 2006
0 comentaris

Llibres, lliures, llibres

Colgat de llibres, aprenc coses que no sé i així és com em noto viu. Aprendre, dubtar, saber, tenir curiositat… són les qualitats que ens identifiquen com a éssers vius i no com a zombis amb els ulls oberts i ment tancada.

Colgat de llibres, aprenc coses que no sé i així és com em noto viu. Aprendre, dubtar, saber, tenir curiositat… són les qualitats que ens identifiquen com a éssers vius i no com a zombis amb els ulls oberts i ment tancada. I és quan perdem aquesta curiositat que comencem a morir. Vull dir amb això que el món és ple de morts vivents amb forma de persones vives.

Llegeixo compulsivament ?¿Chusma??, d?Alèssi Dell?Umbria, publicat per Pepitas de Calabaza, un encertat assaig sobre els aldarulls que van somoure l?Estat francès ara fa un any i que es van estendre des dels suburvis de les grans ciutats en forma generalitzada de cotxes cremats; un text contundent que trenca tòpics; ?Lo queremos todo?, una magnífica novel·la poètica de Nani Batestini sobre les lluites obreres italianes dels setanta i la seva radicalitat en tots els àmbits de la vida, publicada per Traficantes de Sueños; ?Els Montseny Mañé Un laboratori d?idees?, de Salvador Palomar i Dolors Marín, publicat per l?Ajuntament de Reus, una lúcida aproximació a la vida i obra d?aquests dos mestres laics i anarquistes que van desenvolupar part de la seva vida a la capital del Baix Camp i un llibre que alhora suposa una sucosa introducció a un munt de temes més que ens continuem preguntant com poden continuar oblidats i deixats de banda, parlant com parlem de dos dels creadors de pensament més destacats que ha tingut aquest país; ?Entre el roig i el negre?, de Miquel Mir, una entretinguda noel·la sobre un exmilitant de la FAI que ens narra la seva participació en la revolució de 1936 i que em serveix, malgrat les crítiques més literàries que de contingut que li pugui fer, a furgar en mentides compartides al voltant de l?angelicalitat d??alguns dels nostres? que jo prefereixo no tenir com a ?meus?; les biografies i textos de i sobre les anarquistes Teresa Claramunt, de María Amalia Pradas, i Lola Iturbe, d?Antonia Fontanillas i Sonya Torres, llibres que inauguren la col·lecció Acracia de l?editorial barcelonina i amiga Virus, dos textos desiguals però que contribueixen també a il·luminar espais d?ombres que desconeixíem…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!