Dimecres que ve, alguns ciutadans i ciutadanes d?aquest país aniran a votar qui volen que gestioni la cosa pública en els propers quatre anys? o menys.
Dimecres que ve, alguns ciutadans i ciutadanes d?aquest país aniran a votar qui volen que gestioni la cosa pública en els propers quatre anys? o menys. La majoria dels catalans i les catalanes no votaran dimecres, però. Els uns passaran, els altres descansaran, uns altres no ho poden fer perquè no arriben a l?edat i, per últim, encara n?hi ha que, segons els actuals gestors, no són ciutadans complets i no poden votar.
Als mitjans de distracció massiva, se?ns dirà que ?Catalunya tria…? o que ?La majoria per a…? i se?ns estarà enganyant en tots dos casos. Fins a quan continuarem enlluernats per aquest espectacle? Doncs fins que se n?inventin un que els serveixi tant o més que aquest per viure del nostre temps, del nostre treball, de la nostra vida. Fins aleshores, les mentides repetides mil cops ens convenceran que aquest és ?el menys dolent dels possibles? o que ?no hi ha cap altra possibilitat de realitat?.
Mentida. Les estem experimentant i no callarem els exemples: sabem que hi ha cases per a totes i tots. Les hem vist, hi hem treballat en la construcció i en tenim necessitat. No volem hipoteques toves, ni qui ens escolti i ens clavi un compte-habitatge per l?esquena, ni préstecs amb devolucions per a tota la vida, ni protecció oficial per a les cases que… són nostres. Aquesta és la nostra política, aquest és el nostre espectacle. Ni corbates ni vestits jaqueta, ni mentides amb gust de naftalina ni mentides amb regust de soja. Som com som precisament perquè no ens els creiem. I ells ho saben. Saben que els seus somriures ens fan fàstic i ens en riem de les seves promeses a la cara. Aquest dimecres segurament jo no votaré, però que cadascú faci el que cregui convenient. Això sí, si voteu, un cop dipositat el vot, tornem al carrer, obrim espais de llibertat, construïm xarxes de solidaritat, construïm la igualat, apaguem el control, fem-los ben complicada la dominació. No només com un joc sinó perquè aquesta és la nostra forma bàsica de fer política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És votarà quines forces volem que gestione l’administració autonomica depenent de l’Estat espanyol amb els nostres imposts, una vegada passat per l’escurabutxaques del govern de Madrid..
Si no votes vols dir que t’és igual qui ens gestione. La lectura que se’n fa és la indiferència: la gent que no vota, majortitàriament és indiferent a les coses: per molt que diguen que els dol l’abstenció, en el fons l’abstenció elevada és la victòria de tots plegats… Com més indifernents hi ha més poden fer el que volen…han aconseguit el que volen: estupiditzar-nos.
Ja sé que els qui no voteu no sou itots uns indiferents (ni tots els qui voten són ciutadasn compromesos)…però…
En fi, que els tocaré els collons: el meu vot útil és votar, dir-losq ue hi ha algú que no es xupla el dit.
En el fons, Jordi, la gran paradoxa dels qui no coten sent ciutadans compromesos com tu és que us interessen més els resultats que a la majoria dls qui voten… Us interessen i us alegren més uns possibles resultats que altres. O és que t’és igual si el PP arriba a 20 escons…o et deixaà indiferent si ERC aconsegueix 30 escons… Més que pels polítics t’hi fixaràs, i t’alegraràs i et disgustaràs perquè els resultats, t’agrade o no retraten com és la societat en què vius (i l’abstenció, com deia, retrata els empipats, però sobretot els indiferents per la cosa pública).
Què et semblen els "Escons insubmisos", Jordi?
Que et quedi molt clar que a casa meva és casa meva.I si hem d’anar a garrotades hi anirem.En nom de la igualtat s’han comès els majors crims a la Humanitat.