Terres Cavades i la bona salut del periodisme tarragoní

La polèmica sobre Terres Cavades a Tarragona ha acabat amb el regidor d’Urbanisme Àngel Fernández. Abans, però, el govern convergent-popular ha mostrat la seva obsessió per controlar la premsa.

“A tu t’han dit preciós

A mi m’han dit: tu calla.

Va com va.”

Ovidi Montllor

 

Torno de vacances i em sorprenc que els diaris locals també van plens de notícies sobre el totxo tarragoní, de notícies i d’anuncis amb missatges implícits del tipus “No som especuladors” i “Tot el que hem fet és legal”.

Que si l’Àngel Fernández (que no volia que el seu nom sortís als papers i ara els omple dia sí i dia també)…; que si son germà Juan (que com José Luis García també publica cartes als diaris d’excel·lent factura i rebut)…; que si el “comprador” Josep Lluís Magrinyà (un altre ‘cartista’ -que no carterista- amb llustre però emprenyat com una mona amb els veïns que no li van vendre casa seva i preferien viure en “condicions tercermundistes”, tal com diu ell); que si José Luis García entrevistat en persona (preguntant-se si el creixement de Tarragona es pot aturar per un vot i responent-se que no)…

Sembla que la cosa de les Terres Cavades s’ha animat aquestes setmanes i com a mínim s’ha fet palès que Fernández va votar en la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i segons el Reglament Orgànic Municipal (ROM) no ho podia fer perquè son germà és un dels beneficiats objectivament d’aquesta modificació, tot i que els secretaris constituïts en Col·legi diuen que tot és correcte i legal; Nadal despista i, com Fungairiño, “no en sabia res” perquè, sempre segons ell, “no fa de xafardera”, encarrega un informe i espera que es desactivi la tempesta preparant el contraatac.

Total, que si el Joan Miquel s’obstina a no perdre un dels seus homes de confiança a l’Equip de Govern, potser veurà com s’han de repetir les votacions sobre el PGOU i, tal com estan les coses, les perdrà per pura aritmètica democràtica… però si fa fora Fernández, aleshores qui en sortirà malparat també serà ell. Això sí, als de CiU sempre els queda, per exemple i no aventurant-me massa, el bo de Pallàs, ara a la reserva, per substituir el germà del Juan, aprovar el futur PGOU i netejar la seva actual imatge tacada.

I mentrestant, a Tarragona, entre totxos, acusacions, declaracions, cartes i anuncis, també ha sortit a la superfície la intenció de control absolut que alguns semblen tenir -i en alguns casos tenen- dels mitjans de comunicació. Fa pocs dies, el periodista Pitu Terrasa, que em mereix un respecte i un reconeixement absoluts com a professional, posava les coses clares en una carta pública que amb el títol “Ja n’hi ha prou” deia que tot el que s’està complint “que molts sospitàvem, sabíem i criticàvem” “a alguns ens ha costat la feina”. Va per ell, per tots i per totes les qui han patit la ignomínia de no ser considerades prou “bones tarragonines” segons el model de callar i llepar. Per la salut, del bon periodisme tarragoní, és l’hora de parlar en veu alta, malgrat els especuladors (una paraula que alguns qualifiquen d’insult quan no va més enllà de la pura descripció) que ens volen soterrar en terra cavada i encara no ho han aconseguit perquè, malgrat els pesi, tenim el cap fort i el cor sensible …i no fet de totxos sinó de tinta, paper i llibertat d’expressió.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *