Prendre la paraula

Mimo, dels
Subterranean Kids, cantava ?Pel temps que passi / mai no s?adonarà / que és un
esclau més / d?un engranatge infernal / És el típic ciutadà exemplar…?.

Mimo, dels
Subterranean Kids, cantava ?Pel temps que passi / mai no s?adonarà / que és un
esclau més / d?un engranatge infernal / És el típic ciutadà exemplar…?, un
tema que descriu, encara ara quan han passat divuit anys, els nostres matins,
quan ens posem el vestit de ciutadans exemplars i amb son i cansament de no
haver dormit prou ens dirigim a produir, conscients que és el nostre deure, la
nostra obligació més important. Caminem amb les cames entumides encara per la
son que arrosseguem però el nostre valor ens porta cap a la fàbrica, la nostra
intrepidesa cap a l?obra, les nostres ganes cap a l?oficina… cap al nostre
lloc de treball on durant un mínim de vuit hores esdevindrem productors llogats
per algú per a qui treballarem. El treball assalariat…, que és la nostra
principal condemna i la nostra principal reivindicació quan no en tenim. I tot
i que volem alliberar-nos de la necessitat del treball com a mitjà de subsistència,
mentre n?hi hagi el volem fer en els millors condicions possibles, com menys
temps millor i sense que haguem de patir ni per la salut ni per la vida. Tot i
que ja sabem que el que tenim no és això ni de bon tros. Treballem llargues estones
per pocs diners i, per si no en tinguéssim prou, amb l?amenaça constant de
malalties derivades i fins i tot per la mort. Ens queda tant de camí que
adonar-nos-en ja és un pas, i no menor, per esdevenir ciutadans no exemplars i
a la llarga homes i dones lliures, alliberades del treball.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!