Prendre la paraula

jordimartifont

23 d'octubre de 2006
1 comentari

La cultura del poder

El dia que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir presentar la nova emissora Icat FM, la substituta de Catalunya Cultura, l?eslògan que els directius de màrqueting de l?empresa pública van decidir repetir com a falca publicitària feia referència als ?consumidors culturals?, aquella gent que és compradora habitual del Fnac, deien.

El dia que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir presentar la nova emissora Icat FM, la substituta de Catalunya Cultura, l?eslògan que els directius de màrqueting de l?empresa pública van decidir repetir com a falca publicitària feia referència als ?consumidors culturals?, aquella gent que és compradora habitual del Fnac, deien. Em va fer mal de panxa sentir-ho dit des d?una cadena pública i més encara quan qui manava es deia d?esquerres i qui havia preparat la cadena no era precisament un ultraliberal declarat. El mercat instal·lat en l?àmbit de la cultura no era una situació nova, ni molt menys, tot el contrari, però convertir aquest concepte en base de la campanya publicitària ens mostrava ben clarament quin era el pensament de qui la gestiona. La música, el cinema, la creació artística, la dansa, el teatre… tot és mercat des de fa anys i panys, ja ho sabem, però això no converteix aquest fet en senyal d?identitat dels qui creixem gaudint-ne i aprenent.

A cada un dels àmbits hi queden resistents que prefereixen donar coneixement ?intuïtiu, artístic i intel·lectual- abans que folrar-se, però folrar-se ?o arruïnar-se- és també una manera de viure en el món de la creació, la producció, la representació, etc. La forma vencedora ?de moment- en aquesta guerra de les idees que dreta i esquerra no deixem ni un sol segon. La cultura que ens separa de l?animalitat, aquesta antiga possibilitat de pensament abstracte, esdevé cada cop més un camp adobat per a l?economia especulativa, per al no-res. I així no és estrany que ens vulguin definir com a ?consumidors culturals?.

            Si en els propers deu o vint anys aconseguim trencar la propietat intel·lectual damunt de les obres culturals i creatives, els artistes mantindran la seva forma de viure, però segurament eliminarem aquesta colla de lladres que posen preu a les melodies, les frases, les emocions i inclús el saber…, un preu que ens cobren amb escreix. Serà aleshores quan podrem riure?ns de campanyes com aquesta en què els gestors de la cosa pública ens anomenen com el que no som. Perquè la cultura ens revoluciona i per això és transcendent; no perquè generi mercat, ni molt menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!