Teatre a l’Institut, un curs «espectacular»

Teatre a l’Institut, un curs «espectacular»

Jordi Martí Font

Enguany, el curs que acabava ara al juny feia pinta de donar uns fruits «espectaculars.» Ja sé que direu que sempre els dona d’aquesta mena, i teniu raó, però enguany eren «espectaculars.» I ho eren perquè els «espectacles» que teníem previst d’estrenar eren molts i bons. Almenys a l’#escenicbaixpenedes del Vendrell…

A l’optativa de Segon d’ESO, amb l’Anna Palacín de La Ballaruga, estàvem preparant Una aventura en 12 capítols, una obra de teatre de Marina Vilardell en què, a través de 12 monòlegs, s’explicava el camí que uns nens refugiats havien de fer des del seu país fins a Europa. Sabíem que ens costaria fer-la perquè a una part de la classe li costava participar, però és precisament en classes així on la feina, quan es fa, acaba donant fruits positius. Veníem de construir un resum rapejat de La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, que els i les alumnes van rapejar davant de tot l’institut abans de les vacances d’hivern i sabíem que, tot i que costaria, era possible.

A un dels cursos de 3r d’ESO, a l’Assignatura de Llengua Catalana i Literatura, també amb l’Anna Palacín de La Ballaruga, teníem previst de representar alguna obra que encara no teníem clar quina seria, però que sabíem que aniria bé perquè l’any anterior amb el mateix grup havíem fet una adaptació de Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare i havia funcionat molt bé. És un grup amb el qual, amb el temps, es pot treballar molt bé perquè com a grup, amb tota la seva diversitat de ritmes, estan molt cohesionats.

A l’Optativa de Teatre de Quart no ens hi vam posar per poc. Com que teníem molts actors i actrius, ens vam tirar de cap a muntar dos clàssics que prèviament vam esporgar per fer accessibles al públic, tot i que ells i elles van treballar les obres senceres. D’una banda, La comèdia de l’olla de Plaute i, de l’altra, El metge a garrotades de Molière. Dues obres, clàssiques perquè ho són però també perquè s’acostumen a representar a molts instituts i sempre donen bon joc. Els assajos avançaven en els dos grups i hi havia algunes intervencions d’alumnes que apuntaven molt bones maneres.

A l’assignatura de Teatre de 1r de Bat, teníem a punt el Serres desiguals d’enguany, una peça escènica fragmentària a la qual cada alumne o alumna aporta dues composicions, una feta de forma individual i l’altra amb col·laboracions. Les seves peces parteixen de poemes presents a l’Antologia General de la Poesia Catalana que tenen com a obligatòria a 1r de Bat, per tant els serveix també per conèixer els poemes i qui els fa. En poden fer una peça teatral breu, un vídeo, una cançó, un monòleg o el que vulguin… enguany fins i tot hi havia dos números de màgia. Aquesta obra l’havien de presentar, en versió reduïda, al Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès i en podreu veure una versió per Internet ben aviat. L’altra obra, en aquest cas el text clàssic, era Nocturn. Andante. Morat d’Adrià Gual, que encara no teníem apamada però que era la que havien de representar en l’espectacle de tancament de curs al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

A l’assignatura de Teatre de Segon de Bat, l’obra del curs era The Rocky Horror Show. Teníem tancada només una de les versions de les cançons del musical, però anàvem a bon ritme i la feinada feta era enorme. L’alumnat havia organitzat una de les xerrades per entendre l’obra, amb Eugeni Rodríguez, que ens parlà de la importància del musical per als drets LGTBI; l’altra xerrada, sobre totes les referències culturals de l’obra, l’havia de fer Jaume Figueras, la tenia preparada però el virus va córrer més. Teníem els personatges construïts, els papers bastant apresos, els números principals apamats i en altres ens hi havíem de posar a fons ara, el cartell triat, l’escenografia preparada, els decorats imaginats, el vestuari a punt, l’institut participant-hi, el dia de l’estrena anunciat… però tampoc ha pogut ser, almenys en directe. Estrenarem, això sí, Rocky per internet ben viat, perquè les alumnes i els alumnes han fet una feina espectacular reorganitzant i fent una obra pràcticament nova partint de la que estàvem assajant i el resultat serà espectacular i divers.

Així que, fet el repàs d’aquest curs que encara no acaba però s’apropa al final, anirem de cap cap al curs que ve, que de feina no ens falta i, tal com podeu veure, també serà un curs «espectacular.»

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *