#BSO Pi de la Serra: «Si la merda fos or, els pobres naixerien sense cul»

Pi de la Serra: «Si la merda fos or, els pobres naixerien sense cul»

«Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul» canta Pi de la Serra des d’Amunt i avall, un disc de fa anys ple de bona música i de lletres compromeses, lúcides i plenes d’aire, d’oxigen. Però com que és viu, encara no el podem manipular… i que duri. I a Nova York l’Ajuntament proposa que els pobres cobrin diners per fer coses com anar nets, portar els infants a l’escola, tenir una adreça estable… i pressuposa així que les desenes de milers de persones considerades pobres de solemnitat ho són per mala fe, dolenteria o, sobretot, perquè volen fer la punyeta a aquesta classe mitjana cada cop més inexistent formada per botiguers, comerciants i, sobretot, cívics i benpensants. I per fer por als rics de debò que es refugien en els seus barris amb policia privada i càmeres arreu.

Ells ho tenen clar: els pobres són culpables de la seva pobresa; i estenen la mentida fins al punt que els mateixos afectats arriben a creure-se-la i assumeixen la seva culpa sobre la seva condició. El sistema –capitalista per a qui ho hagi oblidat- queda exculpat i els pobres –culpables, reprimibles i carn de presó- esdevenen els únics responsables de la pobresa que pateixen com a conseqüència de la seva «mala sort» o inadaptació a les condicions d’explotació que els economistes dicten. Al sistema els són necessaris i els anomena de formes molt diverses per atemorir els consumidors de «seguretat» i treure negoci fins i tot de la por que el sistema de classes necessita per fer rodar la màquina. Ho diu el Quico i és així: «Gitano, xarnego, moro, negrata, sudaca…»

(https://www.youtube.com/watch?v=UdJypdHQeKI]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *