Prendre la paraula

Hakima, llibertat no rima amb dogma ni falta que fa

«No em penedeixo de res. No he fet res dolent, i penso que qui es consideren amb el dret d’obrir el Messenger i dir totes aquestes barbaritats, són qui té el problema.» Ho escrivia Hakima Abdoun després de rebre més de 600 missatges insultants, amenaçadors (fins i tot amenaces de mort) en aquesta xarxa social com a resposta a un vídeo en què ella mateixa recitava una sura falsa de l’Alcorà amb recomanacions per no agafar el coronavirus. El recitava en solidaritat amb Emna, una jove de Tunis, i Sanae, una dona algeriana, per a qui alguns islamistes radicals demanaven la lapidació pública per haver fet públic El salm del Covid, un text anònim suposadament escrit per un home d’origen algerià establert a l’Estat francès.

Què diu aquest salm fals? Doncs això: «Us ho dic de veritat, germans, de veritat / que el virus, gran calamitat / va arribar des de la Xina llunyana amb nocturnitat / Van plorar els infidels davant la seva crueltat, / gran plaga i mortal malaltia / que no distingeix entre criat, rei ni abat. / Abandoneu els vostres hàbits, en la ciència confieu. / El pa vostre de cada dia a casa amasseu. / A les vostres habitacions us confineu. / I les vostres mans amb abundant sabó renteu. / Amén i que sigui el que el gel vulgui.»
Un text evidentment innocent que ha aixecat la ira d’una colla de dogmàtics amenaçadors, molts d’ells homes joves, que acusen Hakima de blasfema, demoníaca i altres barbaritats. Les amenaces han estat moltes i dures i el seu vídeo l’han enviat fins i tot a la seva família, a qui també han amenacen en els missatges adreçats a ella, pel que ella ha hagut de posar denúncia contra els que no accepten que una dona jove i lliure s’atreveixi, en aquest cas, a fer una broma amb voluntat solidària, a expressar-se lliurement.

Jo vaig renunciar a Déu fa anys i panys, al Déu de la meva cultura cristiana que té un espai ateu (l’ateisme té molta a veure amb el cristianisme) i un de laic per poder existir. No els té perquè vinguin donats de fàbrica sinó perquè moltíssima gent ha patit persecució, tortura i mort per tal de crear-los. El cristianisme és com totes les altres religions: totalitari. Dins del món musulmà cada cop hi ha més persones, sobretot dones joves, que renuncien explícitament als ensenyaments de Mahoma i de l’Alcorà i passen a anomenar-se «exmusulmans» i «exmusulmanes», a intentar no tenir els dogmes religiosos com a norma de funcionament en la seva vida privada ni en les seves relacions socials. No volen obligar la resta de musulmans a deixar de de ser-ho però sí que a ells i elles se’ls respecti en la seva tria, en les seves decisions.

Des d’aquest article vull mostrar el meu total suport a Hakima i el meu total menyspreu per tots els amenaçadors que no accepten que algú pugui fer broma amb coses sagrades per a ells. Res no és sagrat per a tota la humanitat i, per tant, tot el que per a uns és sagrat és relatiu alhora per a altres, i per tant subjecte a crítica, sigui aquesta seriosa o humorística.

Sé que aquesta postura i fins i tot la posició de Hakima davant de la religió musulmana pot servir a als neofeixistes (de BOCS a FNC o altres) per alimentar les seves postures d’odi contra els que no compleixen els seus altres «dogmes», però estaria bé que uns i altres tinguessin clar de qui i de què estem parlant. Parlem de dret a la llibertat d’opinió i d’expressió i d’una companya que és militant antifeixista, antipatriarcal, d’esquerres i defensora dels drets humans amb majúscules.
Des de la discrepància política, que si no hi fos seria horrible, la Hakima va acceptar presentar el meu llibre «Visca la Terra i visca l’Anarquia» al casal del seu poble i va participar com a ponent en actes públics en defensa del referèndum de l’1 d’octubre com a pràctica d’autodeterminació real. La seva decisió de ser lliure i de lluitar per les llibertats ha estat present en cada una de les reivindicacions socials que s’han produït en el nostre territori en els darrers anys i la seva presència l’hem trobada al carrer sempre que ha calgut lluitar. Perquè la defensa de els llibertats, fins i tot de les que no comparteixes, és la base de qualsevol societat llibertària, de qualsevol espai social lliure o amb intenció de ser-ho.

Contra els autoritaris de tots els colors, contra els feixistes de totes les marques, contra qui no suporta la ironia, la llibertat d’expressió, les llibertats en majúscules, tot el suport a Hakima i a totes les persones que es volen lliures i per ser-ho s’enfronten als dogmàtics, als amos, als que no entenen que el món no és només el que ells tenen dins del cap.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!