#BSO Miguel Poveda: «Quin incendi de sang! Podrit botxí…»

Miguel Poveda: «Quin incendi de sang! Podrit botxí…»

«Rata de la més mala delinqüència, t’esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d’aquell juliol» diu el poema de Joan Brossa que Miguel Poveda canta a Desglaç amb convenciment i passió. Un text evident i no per això menys contundent. Franco havia mort i nosaltres ho celebràvem. Poca celebració la que es pot fer en la mort d’un dictador autoritari i assassí, dretà i conservador, espanyolista i militar… El franquisme continua essent present enmig de la ja no tan jove democràcia estatal espanyola, present en la dreta i també en l’esquerra, en la mediàtica i en la dissident. Continuem pensat i parlant del 39, dels morts que tenim colgats en centenars o milers de fosses comunes o clots individuals, morts a l’exili o afusellats per «auxili a la rebel·lió.» El 39 de la desfeta, el 75 de la mort del dictador o el 1707 de la desfeta d’Almansa. Hem oblidat les mil i una revoltes que no van suposar ni derrotes ni claudicacions, hem desaprès els noms i les dates dels somnis fets realitat, o simplement dels somnis somiats. No sabem ni 1868, ni 1936, ni 1931, ni 1640, ni… Ignorem que repetim passes ja donades i les fem, massa sovint, com si inauguréssim camins que són trillats de fa temps. I de la trilla n’hem de treure ensenyaments, començant per reconèixer els errors, el nostre propi autoritarisme, els nostres vells dogmes, les nostres negres nits… els nostres propis botxins, que malgrat compartir colors i símbols em repugnen tant com el «podrit botxí» de què parla la cançó.

(https://www.youtube.com/watch?v=dKe_vx1VWZs)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *