Prendre la paraula

Josepa i Apa: «Ajuntem totes les forces»

Apa (Josep Aparicio) estripa el silenci i canta que «Hem heretat un vell somni que és somni de llibertat», mentre Josepa (Josepa Blasco) li proposa que «Ajuntem totes les forces per a fer-lo realitat». Les bones intencions, però, rebran el corresponent sabotatge de qui espera com un lleó per saltar-nos a la jugular.

Cada nova remesa de joves que aposten per comprometre’s en la lluita social passa la grip de buscar enemics a la vora, que per nombre i proximitat és on més es nota la migradeta força que puguin fer. Primer buscaran l’enemic ben a la vora i després argumentaran sobre alguna curiosa diferència de matís que esdevindrà, un cop analitzada i corroborada pels experts en ideologia, impossible d’obviar. S’hi afegiran quatre històries més o menys magnificades del que «aquells» ens van fer fa anys i que «no els ho perdonarem mai» –que dolents que són!– i au, de cap a l’escissió, la baralla entre semblants o, encara pitjor, la violència contra els i les qui són, per a la resta de la humanitat, tan semblants a nosaltres que ens veuen iguals.

Ben contents, els gurus de cada grupet esdevindran imprescindibles als nous adeptes per entendre per què aquells no són nosaltres ni nosaltres, ells. Els gurus respiren alleujats per no haver de compartir les engrunes de poderet que tenen amb altres gurus. I la policia, rebentant-se e riure; els rics, de vacances perpètues; els vells de la nostra corda, gratant-se el cap; i la majoria, sense entendre-hi res.

(https://www.youtube.com/watch?v=_o_CKlf1cfU)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!