#BSO 2. La Unión: «Llop-home a París»

2. La Unión: «Llop-home a París»

«Auuu!, llop-home a París. Auuu!, el seu nom és Denís.» Denís era el de Boris Vian cantat per La Unión en forma de peça de pop-rock als vuitanta del segle passat. Cambó és, en canvi, el nostre llop-home a París, un dels principals cervells de la dominació de classe disfressada de reivindicació regional catalana, al costat de Torres i Bages, Prat, Pla, D’Ors, Pujol, Mas i un munt més de qui ja parlarem; alhora que un mecenes a qui devem alguns dels tresors més grans de la nostra cultura perquè ens els va pagar. Mentre el feixisme colpista i espanyolista es feia camí a base de sang, foc i l’ajuda militar internacional, el llop de París no es mantenia llunyà i expectant. Des de la seva oficina a la capital francesa, Cambó continuava aprofundint en la seva tria, difícil tria afirma la historiografia més afí al seu pensament actualitzat. Entre la classe i la nació, sempre la classe. Ho tenia tan clar que s’hi va gastar els quartos tot i que ja sabia com les gastarien els militars quan arribessin al cap del carrer.

Li va valer, però, els reconeixements per totes bandes. Primer, dels franquistes que li va restituir la fortuna mentre se’n fotien de les seves demandes de catalanitat ben entesa; i després, un cop restablerta la sensació democràtica, dels manaires socialistes de la Barcelona del disseny que li van aixecar un monument enmig de la Via Laietana. Una estàtua de mig cos que continua mirant-nos desafiant tot i que no deixem de cridar-li «Visca Macià!, Mori Cambó!»

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *