#llibrenegre 1 de març de 1905, editorial de “Progrés”

1 de març de 1905, editorial de Progrés

Qui som
Tenim el mot a flor de llavis i no gosem pronunciar-lo. Uns amb mala fe i pel compte que els tenia fer-lo odiós l’han prostituït al mig del fang de les passions que agiten la societat. Altres, amb notòria ignorància, han deixat que l’enllotessin, creguts que al ser a terra era fàcil d’aconseguir amb la mà.

Però així i tot, nosaltres no dubtarem gens a recollir-lo malgrat ens costi l’embrutar-nos la punta dels dits. El mot és senzill. SOM LLIBERTARIS.

I ens qualifiquem així perquè trobem que ens escau el mot; perquè som amants de la llibertat, de la llibertat absoluta de tothom, pobles i individus, consciències i pensaments, i lògic és que, al buscar el derivat de nostre amor ferm i enlairat de la llibertat en concepte tan ampli, no sapiguem escollir adjectiu més apropiat que l’esmentat.
Mes cal repetir-ho per si algú, bo i llegir-ho un cop, dubtava… SOM LLIBERTARIS
.
No estem corcats. Tenim els entusiasmes dels homes que no arriben a la tercera desena d’anys de la seva vida. Portem en el cor la fe cega en l’enderrocament futur de tota tirania i en nostre cap, la il·lusió de veure l’ideal realitzat en breu.

Som orgullosos, perquè ens sentim llavor d’una generació nova que farà a trossos els motllos vells i aixecarà sobre de ses runes el gegantí palau del dret de tots a on no s’hi reconeixen altres sobirans que la tolerància i la social educació.

No ens poden seduir les llampants vestimentes dels moviments polítics dels pobles, perquè creiem que de la política de tots ells neix el mal general. No ens trobaran, doncs, mai al seu costat els qui parlen d’aixecar ídols; en canvi, formarem sempre en els rengles dels que propaguen idees.

I, finalment, convençuts que cadascú deu començar llur feina en el lloc a on més de prop li deixin sentir la fredor de falta de llibertat, i deixant de banda als qui vulguin titllar-nos d’exclusivistes o tocats d’egoisme, comencem nostra tasca per Catalunya. I som nacionalistes. Volem llibertat pels pobles, que el poble lliure és l’única garantia dels homes lliures, que la llibertat per arribar a l’individu ha de començar per l’Estat. Som tot just al començament. Treballarem, doncs, per la llibertat de Catalunya.

Que tant de bo els altres fessin el mateix dins de casa seva!, que tant de bo que arribés el dia que el que avui són grans estats baix el domini d’un sol poder fossin subdivisions d’ell, autonomitzades! Això fóra el primer pas; d’allí a l’abraçada general de tots els homes, només hi trigaríem el temps que tardéssim a decidir-nos.
Progrés, número 1 (extraordinari), 1 de març de 1905, Barcelona, pàgina 1.

Progrés, llibertaris catalanistes?
El juny de 1904, es funda el grup Progrés Autonomista i, l’1 de març de 1905, surt al carrer el primer número de la seva revista Progrés. En aquest primer número els seus redactors es declaren emfàticament llibertaris tal com podem veure en aquest article que fa la funció d’editorial. Segons Joan-Lluís Marfany, «També es declaraven nacionalistes i explicaven que es proposaven d’arribar a l’anarquia a través del nacionalisme i, curiosament, a la llibertat de l’individu a través de la de l’Estat».

Progrés és una publicació anticlerical i atea militant, defensora de l’amor lliure, que condemna les reivindicacions només econòmiques i inclou sovint crítiques contra tots els altres corrents catalanistes. Sortia cada quinze dies i en l’editorial del seu primer número afirmaven que «Som llibertaris. I ens qualifiquem així perquè trobem que ens escau el mot; perquè som amants de al llibertat, de la llibertat absoluta de tothom, de pobles i individus, consciències i pensaments, i lògic és que al buscar el derivat de nostre amor ferm enlairat de la llibertat en concepte tan ampli, no sapiguem escollir adjectiu més apropiat que l’esmentat»; i en el número 2 deien que la seva finalitat era «fer pàtria i llibertat».

En el número 8, Progrés passà a portar el subtítol de «Periòdic nacionalista radical» i el 18 de novembre de 1905 en va sortir el darrer número, el 15. La publicació i Progrés Autonomista, que es trobava adherit a la unió Catalanista, no van ser ben acollits per algunes publicacions anarquistes com El Productor o Avenir, ja que alguns dels seus membres tenien relacions molt estretes amb personatges com Albert Rusiñol, president de Foment del Treball i membre de la Lliga Regionalista, que els oferí el seu suport davant un dels tancaments a què fou sotmès Progrés pel contingut d’algun dels seus números. El seu era un anarquisme, segons Marfany, que pretenia aparcar la qüestió obrera o deixar-ne la solució per al moment de la concreció en realitat del gran objectiu final de la independència de la nació.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *