Prendre la paraula

6 de maig de 1900, Cels Gomis, proposta de lletra per a l’Himne Nacional de Catalunya

Los segadors tal com s’haurien de cantar avui

Barcelona, ciutat gran,
qui t’ha vist i qui et veu ara!
Vas cremar dotze convents…
i n’has fet dos-cents quaranta!

Bon cop de falç!
Los qui encara sigueu hòmens,
bon cop de falç!

Abans los teus consellers
al mateix rei feien cara
i avui tots davant d’un bisbe
baixen servils la mangala.

Bon cop de falç!, etc.

Abans los teus menestrals
los seus béns ne defensaven,
i avui tot s’ho deixen prendre
amb una paciència santa.

Bon cop de falç!, etc.

N’està prohibit lo captar
als vells, dones i quitxalla,
mes de monges i de frares,
n’hi ha tot un femer que capten.

Bon cop de falç!, etc.

Abans los nostres obrers
cantaven fent barricades
i avui canten a l’església
per fer plaer a les beates.

Bon cop de falç!, etc.

Abans lo nostre jovent
per un no res s’indignava,
i, avui d’un grapat de brètols
n’aguanta mut les totxades.

Bon cop de falç!, etc.

Barcelona, qui t’ha vist,
qui t’ha vist i qui et veu ara!
Ahir tan plena d’orgull,
avui tan degenerada.

Bon cop de falç!, etc.

Segadors i dalladors
esmoleu les falç i dalles,
que si no seguem arreu,
se’n riuran tots de nosaltres.

Bon cop de falç!, etc.

(Aquesta cançó n’és treta
per un vell de seixanta anys,
que fins vergonya se’n dona
de que us digueu catalans)

(https://lateiera.wordpress.com/2011/11/23/los-segadors-tal-com-shaurian-de-cantar-avuy/)

Cels Gomis, uns altres «Segadors»

Tal com Guanyavents, Cels Gomis va escriure un poema per al concurs per posar lletra a l’himne nacional de Catalunya, tot i que no arribà a enviar-lo. Tal com explica Salvador Palomar al seu blog La Teiera, el 28 d’agost de 1899, el president de l’Agrupació Folklòrica, Ginestà Punset, demanà una nova lletra per a l’himne A Cels Gomis. Ell declinà l’oferiment dient que «Les poesies fetes per encàrrec sempre són dolentes. A més, predicar avui l’odi contra un altre poble, sigui el que sigui, sols perquè els governs que parlen la seva llengua ens maltracten, és senzillament un absurd.

Lo nou cant dels Segadors, si algun dia es fa, serà contra tots los governs, puix tots ho fan malament. Serà un crit d’odi i de venjança contra tots los que ‘tallen el bacallà’, dispensi’m lo modisme, tant si ho fan a Madrid com a Barcelona. I al parlar així no es pensi pas que jo sigui enemic de l’autonomia de Catalunya, ans al contrari: la vull tan àmplia que de segur que se n’esgarrifarien fins los que lluiten en les files més avançades del catalanisme. Per a mi s’ha de començar per l’autonomia individual dins de cada poble, per la de cada poble, dins de cada regió o encontrada natural, i acabar per la de cada encontrada dins de cada nació.» El text que Gomis va escriure i no va enviar és una bona aportació a la poesia revolucionària i crítica escrita en català amb uns referents anticlericals ben clars però també amb una queixa per la no combativitat dels obrers del seu moment en comparació amb els d’altres moments històrics: «Abans los nostres obrers / cantaven fent barricades / i avui canten a l’església / per fer plaer a les beates.»
(Anguera, 2010; Ayats, 2011; Palomar, 2011)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!