Prou autoritarisme: del DNI franquista al ‘DNI víric’

Va ser el borbó Fernando VII qui va crear la Policia a l’Estat espanyol. No fa 2.000 anys sinó el 1824. I va ser ell qui li va donar la potestat de fer bases de dades en forma de padrons que incloguessin edat, sexe, estat civil, feina i adreça de qui figurés en aquests padrons.

Però no va ser fins al 1944, concretament el 2 de març a través s’un decret publicat al Boletín Oficial del Estado, que es va crear un document que incloïa aquesta informació. Se li va dir Documento Nacional de Identidad i es va crear a iniciativa del criminal colpista Francisco Franco amb la intenció central del control social. Aquesta voluntat és ben clara en l’articulat del decret de creació, que va especificant quins són els ciutadans i les ciutadanes que han de tenir, a partir del moment de la seva creació, DNI. L’article sisè del secret deia que les persones que l’havien de tenir, per ordre temporal d’obligació, eren:

a) Los que estén o queden en prisión atenuada o libertad vigilada.

b) El personal masculino que, por su profesión, oficio o negocio cambie de residencia o domicilio.

c) Los varones residentes en grandes poblacioones de más de cien mil habitantes…

I continuaven els homes de localitats entre 25.000 i 100.000 habitants, les dones que necessitessin canviar de domicili, etc., fins arribar als estrangers que estiguessin a l’Estat entre tres i sis mesos.

Llegeixo a la premsa les propostes del metge investigador sobre malalties infeccioses Oriol Mitjà, el gendre ideal de Catalunya que diu Gerard Batalla. El gendre diu que caldria crear un «DNI víric» per quan acabi la crisi del coronavirus. Així, proposa que tothom es pugui fer un test ràpid abans de sortir de casa per saber si té, ha tingut o no ha tingut el covid-19; si el test surt positiu, és a dir que ha tingut la malaltia, la persona podrà sortir sense problemes perquè haurà desenvolupat immunitat i, si el test surt negatiu, la persona haurà de ser monitoritzat «per evitar riscos». A banda, Mitjà també proposa la geolocalització a través dels mòbils per saber si estem en contacte amb algun infectat o no; si hi estiguéssim, hauríem de passar 14 dies de confinament.

No cal ser massa llest per imaginar com Putin, Trump, la Xina, Orban o Bocs s’estan fregant les mans (dic aquests però en podríem afegir molts més). Perquè la proposta de Mitjà i de molts altres gendres arreu del món en aquest moments no és nova. És la proposta del control total que sempre han desitjat tenir els dictadors de qualsevol color, un control no exercit per un període de temps concret sinó per sempre. Perquè, algú creu que si l’Estat aconsegueix endegar aquestes mesures les deixarà d’aplicar mai? Ep, i proposades per un científic, que segurament que si li preguntem dirà que només entén de criteris tècnics.

Potser comença a ser hora que deixem d’escoltar a qui el poder dona veu i tornem a pensar per nosaltres mateixos. Això que tenim aquí no és només una crisi sanitària. És una crisi social induïda pel neoliberalisme que s’ha passat anys enriquint-se privatitzant diners destinats al cos social, diners públics, i continua pel mateix camí. La misèria de milions i milions de persones no és cap fet «natural», és provocada pels qui manen arreu del planeta, que sabem de fa molt que dominen el poder polític però no són només poder polític.

Caldrà lluitar molt per no acabar esdevenint figurants de la nostra vida, per no caure en el parany panòptica on ens estan portant. Ens volen productors i consumidors, domesticats, i qui no ens hi pleguem serem eliminats, retirats de la circulació. És el nou camí, la nova cara de l’autoritarisme dels especialistes. Control social, miserabilització de la majoria social per estendre la por, militarització de l’espai públic, restricció de moviments, desaparició del dret d’associació i, sobretot, del dret a pensar de forma lliure, quelcom que és bàsic per diferenciar-nos dels animals o dels morts vivents en què ens volen convertir.

Mentre duri l’epidèmia calen mesures d’aïllament però no més enllà. No podem acceptar la dominació absoluta que alguns proposen en nom dels «experts» i que, amb l’excusa del virus, ha trobat la seva millor excusa en la necessitat.

Franco va trobar ben poca gent davant quan va incrementar el control social amb la creació del DNI perquè havia expulsat o matat centenars de milers d’opositors havia estès la por entre milions de persones. Però avui, quan encara no ens han exterminat ni ens han expulsat, la negativa a obeir-los quan ja no calgui ha de ser clara i rotunda. No deixem que, amb l’excusa de l’epidèmia de coronavirus l’epidèmia d’autoritarisme esdevingui «normal». Ens hi va, en això sí, el manteniment de la vida humana i humanística al planeta Terra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *