#llibrenegre 1899, Emili Guanyavents, lletra de l’Himne Nacional de Catalunya

1899, Emili Guanyavents, lletra de l’Himne Nacional de Catalunya

Els segadors
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Els segadors, himne nacional anarquista

El maig de 1899, el Centre Escolar Catalanista anuncià que obriria un concurs «convocant els poetes per fer la lletra nova de l’himne Els Segadors» i anunciant que qui el guanyés seria premiat amb una falç d’or. Finalment, va ser la revista La Nació Catalana qui va organitzar el concurs, amb un bon nombre de patums literàries en contra del canvi de lletra, com Verdaguer o Francesc Matheu. En les bases del concurs es deia que guanyaria «la millor composició en vers que, simbolitzant en valentes estrofes les aspiracions nacionalistes de Catalunya, s’adapti bé a la melodia popular» i que inclogués «els desitjos que sent Catalunya de reconquerir sa personalitat perduda i que amb son esforç la deslliurin del jou que avui sofreix». S’hi presentaren 29 lletres però el concurs -segons Joan Lluís Marfany- fou declarat desert tot i que el jurat concedí dues mencions especials, o bé el guanyà Emili Guanyavents -segons altres fonts com Salvador Pueyo o Oriol Martorell. En tot cas, la versió de Guanyavents, allunyat en aquell moment de l’anarquisme però poeta conegut per les postures obreristes i radicals que l’havien convertit en un reconegut poeta anarquista, va ser la que acabà imposant-se, sobretot a partir del seu cant en públic, del seu cant sovint al costat de La Marsellesa, i de la repressió que es desencadenà en alguns moments contra la seva execució pública. En aquest sentit, van ser els cors més avançats i renovadors del catalanisme com Catalunya Nova els que en van popularitzar la lletra i van estendre el «quan convé, seguem cadenes», mentre que altres com l’Orfeó Català no començaren a cantar la lletra de Guanyavents fins als primers anys de la segona República.

(Marfany, 1996; Ayats, 2011; Anguera, 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *