Prendre la paraula

jordimartifont

22 de desembre de 2019
0 comentaris

#llibrenegre 16 de setembre de 1892, fragment d’un article a “La Tramontana”

16 de setembre de 1892, fragment d’un article a La Tramontana

Ximpleses catalanistes
«El catalanisme de tots aquests catòlics, apostòlics i carlins no consisteix en res més que en professar i predicar l’odi als castellans, cosa tan insensata i tan fora de lloc avui que precisament es vol portar la fraternitat humana més enllà de les fronteres de tota nacionalitat, com creure que es pot tornar als ominiosos temps de l’absolutisme en què el clero era l’amo i senyor de tothom i de tot.
Aquests catalanistes i tots els que s’inspiren en tal petitesa de mires són els primers enemics dels catalans. Ells voldrien, baix capa d’independència de Catalunya, fer esclaus els catalans, subjectant-los al jou ignominiós del clericalisme i d’una aristocràcia estúpida i depravada ostentant sa noblesa en pergamins molt rancis, però mai com son cervell atrofiat ja a còpia de rancior.
El catalanisme sensat, digne, il·lustrat, amb veritable raó de ser, no pot ser altre que el que vol la independència catalana igual que la de Castella, la d’Andalusia i la de tot arreu, no tan sols d’Espanya sinó la de tot el món civilitzat, perquè en resulti la fraternitat universal en tota la família humana, i no aquestes predicacions d’odis patrioters que ens volen fer odiar el francès, rus o alemany per no ser espanyol, el castellà per no ser català, el de la província de Tarragona o de Lleida per no ser de la de Barcelona, els pobles per no ser ciutats, els del carrer tal per no ser del carrer qual, ressuscitant les ja passades rivalitats de pobles veïns, de la Barceloneta amb Barcelona i de cendrosos i lleons, que tant donaven per fer fa quaranta anys en els cops de pedra de la quitxalla de Barcelona.»
La Tramontana, número 581, 16 de setembre de 1892, Barcelona, pàgina 2.

Voler la independència de Catalunya i la de tot arreu
El resum del pensament anarquista i catalanista recollit per l’article Ximpleses catalanistes seria que, si ens hi hem de posar, ens hi posem de veritat. És a dir que, tot i que qui escriu l’article a La Tramontana no es posiciona al costat dels catalanistes perquè pensa que ells odien la gent segons el seu origen i ell i el públic a qui s’adreça no ho fan perquè parteixen de principis que els fan valorar tothom arreu de la mateixa manera, si s’han de mostrar com a catalanistes allò que volen és la independència no només de la terra catalana sinó de cada una de les altres que també estan sotmeses a l’Estat espanyol i del món en general. Un cop mes, hi trobem la base de les teories federalistes de Pi i Margall portades a l’extrem i la tria pel «màxim grau d’autonomia», una constant en moltes de les proclames federalistes del segle XIX. Tot i que creien que l’Estat espanyol tenia solució a partir de l’autonomia de cada una de les parts i la lliure federació d’aquestes, també tenien clar que si aquesta no podia ser, el federalisme que defensaven havia d’incloure el dret a la independència de totes i cada una de les parts que volguessin triar aquest camí, perquè només es pot constituir el pacte federal a partir de la prèvia independència de cada una de les parts que es vulguin federar.
(Martí Font, 2015a)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!